Segons s'escalfa la costa biscaïna, la comunitat de macroalgues s'està degradant
Un grup de recerca de la UPV/EHU ha analitzat la influència de l'augment de la temperatura de la superfície de la mar en les comunitats de macroalgues durant les últimes quatre dècades. En una zona de la costa biscaïna s'han investigat diferents punts de profunditat i s'ha observat que les espècies preferides de l'aigua freda són cada vegada més escasses i, al seu torn, estan augmentant els aficionats a les aigües calentes. En conseqüència, s'adverteix que hi ha diverses funcions ecològiques en joc.
L'estudi ha estat publicat en la revista Marini Environmental Research. Segons han explicat, el 90% de l'excés de calor generada en l'atmosfera en els últims anys ha estat absorbit per la mar, per la qual cosa la temperatura superficial dels oceans ha augmentat considerablement i, a més, l'escalfament és més visible en uns llocs que en uns altres: a nivell mundial ha augmentat 0,15 °C per dècada, però en la costa basca ha augmentat 0,23 °C. Davant aquesta situació, el Grup de Recerca Bentos Marins de la UPV/EHU, juntament amb el Centre d'Estudis Avançats de Blanes, ha analitzat la influència de l'escalfament dels últims 40 anys en les comunitats de macroalgues d'una zona costanera de Bizkaia.
Així, a més d'afirmar que algunes espècies estan sent substituïdes per unes altres, es constata que això ha provocat canvis en l'estructura de les comunitats. De fet, les espècies més disminuïdes, com Gelidium corneum, són estructurants. És a dir, creen ambients tridimensionals que serveixen de refugi a organismes diversos. Doncs bé, a mesura que les espècies estructurants van disminuint, no s'han detectat altres espècies que representin aquestes importants funcions ecològiques. De fet, les espècies d'aigua calenta que han augmentat són més petites i morfològicament més senzilles. Això suposa una degradació de les comunitats.
Davant aquesta situació, els investigadors proposen continuar amb l'estudi i augmentar la freqüència dels monitoratges per a conèixer millor el comportament de les comunitats macroalgals i prendre mesures proactives per a protegir els hàbitats de les espècies vulnerables. Una d'elles pot ser la identificació d'àrees amb potencial de refugi climàtic. S'està treballant, per tant, en la cerca de solucions abans que la situació sigui irreversible.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
