Un virus amenaça els isards pirinencs
El sarrio és un dels símbols de la fauna pirinenca. La Rupicapra pyrenaica pyrenaica és el nom del grup pirinenc, però l'espècie s'estén des de la Serralada Cantàbrica fins al Caucas. Només als Pirineus viuen uns 25.000 habitants i, encara que és horrible, no és difícil veure'ls en muntanyes de més de dues mil metres. No obstant això, en els últims temps la població pirinenca està disminuint, sobretot en l'est. El principal sospitós és un virus que provoca la mort dels més freqüents.
Segons dades aportades pel departament de medi ambient de Catalunya al juliol, el cens dels sarrios Cerdanya-Alt Urgell ha disminuït un 85,6% en l'últim any. De fet, l'any passat es van comptabilitzar 563 ocasions en aquest territori i enguany tan sols 81. També s'ha censat en la zona francesa, on s'ha perdut el 76% de la població. Més a l'est, en la reserva Cadi-Moixeró, s'han recollit dades preocupants. Si bé l'any passat hi havia 2.363 ocasions, ara només hi ha 1.565. Això suposa la mort d'un terç dels assidus del territori.
Científics de la Universitat Autònoma de Barcelona, juntament amb els d'Andorra i França, analitzen la causa de la mort. Pel que sembla, l'agent és un virus que afecta els massius. Les primeres petjades del virus van tenir lloc en 2001. Va ser llavors quan van aparèixer les primeres massacres assassinades, en l'Alt
Pallars. Al principi no sabien quin era l'agent, i aquest va ser el primer treball: identificar a l'agressor.
En l'estudi d'identificació del virus també va participar NEIKER, Institut Basc de Recerca i desenvolupament Agrari. Llavors van veure que era de la família pestivirus, de la mateixa família que el virus que provoca la pesta clàssica de porc. Els virus d'aquesta família també afecten els animals remugants, i és molt semblant al virus de les ovelles el que ataca als massius.
El virus oví causa greus problemes de reproducció, com a avortaments i malformacions congènites. Sarrio porta els virus a la mort. En opinió d'Ana Hurtado, de NEIKER, “ser tan letal en els isards significa ser nou per als més freqüents, ja que al no conèixer-se anteriorment, no tenien defensa. Per tant, els animals estan desprotegits davant el virus”.
El virus afecta a les mucoses i deixa els sarrios totalment afeblits, perden el pèl, tenen una pigmentació excessiva en la pell... Al final moren. Segons Ignasi Marco, de la Universitat Autònoma de Barcelona, “no podem demostrar que el virus és l'únic causant de les morts, però els estudis semblen indicar que existeix una relació directa entre el virus i la caiguda dels sarrios”.
La conclusió és totalment preocupant. Tenint en compte que el virus es transmet per aire, és pràcticament impossible prendre mesures preventives. No hi ha vacuna antivirus, “i com vacunar a aquests animals que viuen en les roques?”. Ignasi Marco creu que existeix un gran risc de propagació de l'epidèmia perquè “la serralada pirinenca és una serralada, no té corts i viu amb freqüència”.
La pesta ha fet el primer brolli a l'est, però en qualsevol moment pot canviar de tendència i venir a l'oest. Per si de cas, els responsables de tots els territoris pirinencs estan atents i els científics treballen junts sumant forces. La situació no és afable.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
