El ressò del Big bang en les galàxies
Les diminutes fluctuacions de la densitat de la matèria després del Big bang estan reflectides en la posició de les galàxies en l'Univers. A aquesta conclusió han arribat dos grups d'astrònoms. Les seves recerques semblen confirmar teories sobre com l'univers va passar de ser uniforme a ser un conjunt de galàxies i estrelles.
Es creu que l'Univers es deu al Big bang, mentre que els teòrics van calcular que les galàxies van aparèixer allí on es va ajuntar una petita matèria en els anys 60.
NASA ha estat capaç de detectar aquestes fluctuacions de la matèria en la radiació microones de fons en els anys 1992 i 2003. Però aquesta radiació es va produir poc després del Big bang, molt abans que es formessin les galàxies.
Ara, dos observadors del cel han detectat restes de fluctuació entre dues galàxies que es van formar 10 mil milions d'anys després del Big bang. Segons això, existeix una relació directa entre la inestabilitat que existia en els inicis de l'Univers i l'organització que avui veiem en el cosmos.
Un d'aquests observadors és el telescopi anglo-australià a Austràlia, que durant deu anys ha estudiat 221.000 galàxies. L'altre, situat als Estats Units, en Nou Mèxic, ha observat durant sis anys 46.000 galàxies de l'hemisferi nord. Tots dos han reunit les dades obtingudes i d'aquí les conclusions.
A més d'analitzar el reflex del ressò del Big bang en la ubicació de les galàxies, els astrònoms han calculat la quantitat de matèria que hi ha en l'Univers. Pel que sembla, la matèria formada per àtoms i partícules subatòmiques representa només el 18% de la massa total. La resta és matèria fosca.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
