Obligar a recordar en un, en l'altre eliminar records

Galarraga Aiestaran, Ana

Elhuyar Zientzia

batean-oroitzera-behartu-bestean-oroitzapenak-ezab
Ed. Universitat de Califòrnia.

Per primera vegada han aconseguit crear records a llarg termini, influint directament en el cervell. L'experiment s'ha realitzat en el Centre de Neurobiología de l'Aprenentatge i la Memòria de la Universitat de Califòrnia, utilitzant rates.

De fet, els investigadors van fer sentir un to a les rates (de 3,66 kHz) i al mateix temps van excitar el nucli basal. El seu objectiu era alliberar una molècula, l'acetilcolina, relacionada amb la creació de records, per a augmentar el nombre de cèl·lules encarregades de guardar-los.

L'endemà es va comprovar que el procediment utilitzat en la vespra era era efectiu, fent sentir diferents tons a les rates i veient que a les rates se'ls accelera la respiració amb un to de 3,66 KHZ. És a dir, van conèixer aquest to, igual que ocorre amb els records que sorgeixen de l'escolta reiterada.

L'estudi ha estat publicat en la revista Neuroscience i els autors han afirmat que esperen que els ajudi als qui tenen alteracions en l'aprenentatge i en la memòria.

Altres investigadors han fet el contrari: han aconseguit eliminar records concrets. En concret, els ratolins i rates han eliminat els seus records relacionats amb l'addicció a les drogues en l'Institut de Recerca Scripps a Florida.

Segons els investigadors, els records relacionats amb les addiccions dificulten el tractament, ja que aquests records reforcen l'adhesió. Per exemple, a les persones que volen deixar el tabac els fa venir ganes de fumar quan van als llocs en els quals fumaven o viuen situacions similars. En aquest sentit, per tant, per als quals volen deixar el tabac, seria beneficiós eliminar aquests records.

Els investigadors de l'institut Scripps no han treballat amb el tabac, sinó amb metamfetamina. S'explica que entre els processos que es produeixen en la formació de records es produeixen canvis en l'estructura cel·lular a través de la proteïna actina. Amb un inhibidor han evitat polimeritzar l'actina i que es produeixin aquests canvis. I així han demostrat que els animals perden interès pels senyals que abans els unien a la metamfetamina. L'experiment ha estat publicat en la revista Biological psychamey.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila