Hologrames d'àtoms
I
com han treballat? Prenguem la superfície d'un metall. Segons la mecànica quàntica, els electrons d'aquest metall formen una espècie de núvol que s'estén més enllà de la superfície.
Si dues superfícies metàl·liques s'aproximen molt, la distància entre elles és d'uns pocs angström i s'aplica la diferència de potencial entre superfícies, els electrons involucrats podran passar de l'una a l'altra. A això se'l denomina efecte túnel transversal en la barrera de potencial, que és la barrera entre les dues superfícies.
La intensitat del corrent resultant depèn del nombre d'electrons involucrats i, per tant, de la distància entre totes dues superfícies. La base del microscopi és senzilla: davant d'una superfície cal col·locar un extrem metàl·lic molt fi.
La distància entre l'extrem i la superfície s'ajusta per a aconseguir l'efecte túnel d'intensitat desitjada. Si l'extrem es desplaça sobre la superfície, mantenint constant el corrent, s'aproximarà o allunyarà l'extrem segons la topografia exacta de la superfície.
El registre d'aquests desplaçaments genera un mapa de relleu i mitjançant un programari gràfic s'obté una imatge bidimensional de la superfície estudiada. Els investigadors nord-americans no han quedat aquí i han completat l'holograma superficial mitjançant tècniques d'holografia.
Aquesta tècnica, segons el parer dels desenvolupadors, aportarà a l'investigador informació addicional sobre la topografia dels àtoms.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
