Banc d'ADN per a espècies amenaçades
La desaparició d'un grup d'animals pot implicar la desaparició conjunta de tots els grups d'espècies pròxims, posant en perill la biodiversitat obtinguda. Per això, s'ha proposat la conservació de mostres tèxtils i material genètic per a la conservació d'espècies amenaçades.
La majoria dels assajos de quantificació dels efectes de l'extinció esmenten la desaparició accidental d'espècies de mamífers i ocells. Per això, la desaparició d'un grup d'ocells no seria molt perillosa, ja que les espècies pròximes sobreviurien. No obstant això, Andy Purvis, de l'Imperial College de Londres, afirma que la descripció és massa optimista, ja que les espècies amenaçades tenen relacions entre elles.
El ximpanzé, el lleó i el rinoceront són animals en perill d'extinció. La desaparició d'aquestes espècies suposaria la pèrdua de 85 gèneres de mamífers i 38 gèneres d'ocells, la qual cosa suposaria la desaparició de 850 milions d'anys d'història. Per tant, quan un grup d'animals desapareix, també desapareixen altres espècies estretament relacionades, que són vulnerables a factors similars.
Un grup de biòlegs d'espècies amenaçades està organitzant un banc internacional d'ADN. Està presidit per Oliver Ryder, membre del Centre de Reproducció d'Espècies Amenaçades de la Societat Zoològica de Sant Diego, Califòrnia.
En opinió de Ryder, no és possible que l'ADN net reprodueixi l'espècie, però la transferència d'ADN entre els organismes permet transportar propietats útils, com les anti-malalties.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
