A Namíbia s'han trobat ous fòssils de 15,5 x 14,3 centímetres d'antiguitat en terres del Miocè inferior. El volum de cada ou és de 1,7 litres, i al no existir restes òssies en la zona, tant investigadors com animals no poden inventar-se. Demostra que els espectres fotomètrics d'infraroig no són de la tortuga. Poden pertànyer a un gran ocell similar als estruços i viscuda en l'època (batejada com Diamantornis wardi). Els ous d'estruços tenen un volum d'entre 1 i 1,2 litres, per la qual cosa es creu que l'ocell era com a estruços, però en realitat ningú sap com era el Diamantornis wardi.
L'escorça dels ous d'ocells sol ser de calcita i la de tortuga aragonítica (carbonat càlcic). Atès que els ous oposats a Namíbia són de calcita, es considera que algun ocell és de posada.
Una altra peculiaritat d'aquests ous de Namíbia és que presenten en la seva superfície porus de fins a 2-8 mil·límetres de diàmetre (els ous d'estruç tenen fins a un mil·límetre). El seu objectiu sembla ser deixar respirar a l'embrió. L'escorça de l'ou té entre 2,8 i 3,9 mil·límetres de gruix i la de l'estruç a penes supera els 2 mil·límetres.