El primer gran imperi del món, l'imperi de l'Acadèmia, va ser creat pel rei Sargón fa uns 4.300 anys. Estava una mica per sobre de la confluència dels rius Tigris i Eufrates. Després es va destruir aquest imperi, però no sabem per què. Segons les llegendes mesopotàmiques, l'orgull del fill jove de Sargón va provocar que els déus s'enfurissin i per això es va perdre l'imperi. No obstant això, un grup de científics nord-americans i francesos ha tret conclusions d'un altre tipus.
En l'actual Síria, Shekhna, s'ha descobert una capa de 6 mil·límetres de gruix de cendres volcàniques. En aquella època, per tant, va haver-hi una gran erupció, però l'absència de volcans a Mesopotàmia fa pensar que aquestes pólvores procedien de Turquia.
Els estudis geològics, per part seva, han detectat menys mongetes, la qual cosa suposa un descens de les aigües dels rius, és a dir, una sequera. No existeix relació entre erupció i sequera, ja que els volcans no provoquen en el clima canvis tan bruscos i llargs. La sequera va ser de tres-cents anys i va afectar des de l'Índia fins a les mars d'Egipte i Egeu. També va disminuir la temperatura.
És d'esperar que el canvi climàtic tan dur afecti aquella civilització que vivia de l'agricultura. En Shekhna vivien unes deu mil persones i la gent va haver de fugir deixant les seves cases.
És necessari reprendre la història antiga d'aquell territori a la llum dels recents descobriments. Un altre punt pot pensar-se d'altres territoris en funció del clima. No obstant això, a pesar que la història s'aclareix, es planteja una altra pregunta: què va provocar aquella sequera?