Sembla una paradoxa. Com més vell, millor visió pot tenir l'ésser humà. O almenys pot observar més coses alhora. Aquest efecte s'explica pel fet que, en gestionar la visió, algunes cèl·lules del cervell interfereixen en l'activitat d'altres per a poder fixar l'atenció en una sola cosa, però en les persones d'edat avançada aquest procés és poc eficaç i desenvolupen moltes vegades la capacitat de centrar l'atenció en una sola cosa.