Avortament i trauma, a la llum de les evidències
Està molt estès que l'avortament és una experiència traumàtica que deixa seqüeles psicològiques com a depressió, ansietat, estrès posttraumàtic, tendència al consum d'alcohol o altres drogues… No obstant això, s'han realitzat poques o incorrectes recerques per a comprovar si aquesta afirmació és correcta. Per exemple, comparen a les dones que interrompen l'embaràs amb les quals decideixen tenir un fill o parteixen de les que tenen problemes després de l'avortament. És a dir, aquestes recerques tenen biaixos des del principi i no serveixen per a conèixer la realitat.
Per a omplir aquest buit, la Universitat de Califòrnia va posar en marxa l'estudi Turnaway, que va ser rebutjat. L'objectiu és seguir durant deu anys a mil participants de tot els Estats Units, dividits en dos grups: els que van voler avortar i van fer realitat el seu desig i els que es van negar a avortar.
Les evidències desmenteixen el mite que les dones que van avortar no tenien més depressions, ansietats, intencions de suïcidar-se o problemes psicològics que les que es van negar a avortar. És més, cinc anys després de l'avortament, el 95% van afirmar prendre la decisió correcta.
Les persones a les quals se'ls va negar l'avortament van tenir efectes negatius sobre el benestar i la salut. Per exemple, quatre vegades més risc de caure en la pobresa que els qui van avortar. De fet, el principal motiu per a voler avortar és l'escassetat de recursos econòmics, en concret el 76% dels participants en la recerca tenien problemes per a satisfer les necessitats bàsiques (aliments, habitatge, transport). A més, les persones a les quals se'ls va negar l'avortament, després de sis mesos, tenien tres vegades més risc de perdre el seu treball que les que van avortar.
D'altra banda, les persones que no van poder gaudir de l'avortament tenien més risc de sofrir la violència de les seves parelles que les que van avortar. I molts van haver de criar solos (sense família, amics ni parella).
Des del punt de vista de la salut física, les persones que van avortar no van sofrir, en general, complicacions. Per contra, entre les persones que es van negar, algunes van tenir problemes d'embaràs i part i, després del part, més problemes de salut que altres grups: dolor crònic, hipertensió…
I psicològicament, els qui van avortar prop del termini autoritzat van sofrir un estrès major que els qui el van fer en les primeres setmanes. No obstant això, el nivell més alt es va mesurar entre els qui es van negar l'avortament, especialment durant els primers dies i setmanes després de la renúncia, i l'ansietat. Amb el temps, les diferències entre els tres grups tendeixen a igualar-se.
De fet, el risc de patir problemes psicològics s'associa més a factors anteriors com l'avortament en la infància, la violència sexual, les alteracions psicològiques prèvies o l'exclusió.
Segons els investigadors, els resultats demostren que garantir el dret a l'avortament implica un major benestar i una millor salut. Així mateix, en altres països s'han posat en marxa estudis d'aquest tipus per a obtenir un retrat més ampli i complet.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
