Aplicacions en dispositius mòbils en detriment de la web
Pensa per un moment el que fas normalment en el teu ordinador de casa o de treball quan estàs en Internet: segurament miraràs el correu electrònic, en un servei web com Hotmail, Gmail, etc., igual accediràs a Facebook o fins i tot a Twitter; si tens el costum de seguir blogs o llocs de notícies a través d'RSS, també podràs accedir a Google Reader, Alest o a algun lloc web d'aquest tipus; Tot això des del navegador, Firefox, Chrome, Opera, Safari o Explorer.
Per contra, si ho fas des de la teva Tauleta o Telèfon intel·ligent, segurament no obriràs el navegador: per a cadascun d'aquests serveis web tindràs instal·lada una aplicació que et permetrà accedir al contingut d'aquestes webs.
Aquesta tendència a substituir els navegadors per Internet en dispositius mòbils per aplicacions per a cada web no és anecdòtica: l'agència Flurry, que realitza anàlisi d'audiència d'aplicacions en dispositius mòbils, assegura que als EUA la gent ja està dedicant més temps a l'ús d'aplicacions mòbils que a la navegació a través del navegador, i que quan els dispositius mòbils s'expandeixen tant com allí, és d'esperar que aquesta tendència es produeixi.
En detriment de la web
Però Sir Tim Berners-Lee, inventor de la web i director de l'organització W3C que marca les directrius de la web, ha afirmat en la revista Scientific American que aquesta tendència va en detriment de la web per molts motius. Una d'elles és que les aplicacions utilitzen sovint protocols de comunicació propietaris i ocults en lloc d'HTTP, REST, SOAP i similars oberts i estàndard. Els danys són múltiples: d'una banda, el navegador no és capaç d'accedir a aquests recursos, ja que el protocol és desconegut; per un altre, el protocol pot no estar prou optimitzat (han vist que l'aplicació oficial d'accés a Twitter genera el doble de trànsit de dades que altres realitzats per tercers); finalment, el que ocorre en aquesta comunicació no és possible.
Un altre motiu és que els recursos que s'accedeixen a través de les aplicacions no són vinculants, ja que no estan en la web. No es podrien enllaçar, els cercadors tampoc podrien indexar-se... Això ens porta de nou al món dels “jardins voltats”, a les illes aïllades, dirigint una dels principals avantatges que aporta la web a la picota, l'única xarxa universal d'un munt de pàgines que es fan referència i enllacen. És cert que de moment aquests serveis que s'accedeixen a través de l'aplicació inclouen també la versió web, però en un futur només s'utilitzarien aplicacions si desapareguessin aquestes versions web...
Finalment, cada aplicació només funciona en una plataforma (Apple, Android, Nokia, Blackberry…) i si l'autor d'una web no desenvolupa les aplicacions per a totes les plataformes, alguns usuaris no podran accedir a la web si no hi ha versió web.
Hi ha casos en els quals les aplicacions tenen sentit. Per exemple, quan cal utilitzar el maquinari del dispositiu (cambra, GPS, etc.), fer-ho a través de la web no és fàcil, o en alguns casos és impossible; o quan les dades que es volen consultar no són molt variables (per exemple, diccionaris), les aplicacions permeten operar sense connexió a Internet. Però quan les aplicacions necessiten consultar dades actualitzades online...
I, sent en general contraproduent, per què hi ha aquesta tendència? Bé, pel que fa als usuaris, és lògic utilitzar les aplicacions, ja que els dispositius mòbils vénen preparats específicament per a facilitar la descàrrega i instal·lació de les aplicacions. A més, molts llocs web no estan preparats per a veure'ls bé en dispositius mòbils. I es diu que hi ha serveis web que funcionen més ràpid des de les aplicacions que des del navegador, intencionadament del propietari del servei.
En el cas dels prestadors de serveis web, no és fàcil entendre la raó, si abans no era tan fàcil crear webs de gran interacció. No obstant això, avui dia, gràcies a tecnologies estàndard com HTML5 i AJAX, es poden construir webs molt interactives adaptades a dispositius mòbils. I una vegada fet, es pot accedir des de qualsevol dispositiu sense haver de fer una aplicació per a cada plataforma. A la vista de tot això, les úniques raons possibles que se'ns ocorren són el desconeixement (difícil creença) o l'etern desig de domini i control per part de les empreses, més fàcil d'aconseguir en una Internet d'aplicacions i aïllades illes.
Ha començat a canviar la tendència?
En els últims temps, no obstant això, hi ha hagut moviments importants en la direcció contrària a aquesta tendència, que han vingut d'on menys es podia esperar: gràcies a Apple, que defensa el control i l'entossudiment (no per la seva voluntat).
A causa de l'èxit de l'iPad d'Apple, iPada es va convertir en la gran esperança de molts mitjans de comunicació i revistes que estaven veient com les vendes en paper s'anaven a baix. Amb les subscripcions a l'edició digital a través de les aplicacions d'iPad veien la possibilitat de reactivar les entrades, la seva última opció. Però Apple, conscient d'això, imposava condicions molt dures als mitjans de comunicació que volien realitzar una aplicació d'iPad per a poder subscriure's als seus continguts: el 30% de les entrades de subscripció ha de ser per a Apple; les dades dels subscriptors són gestionats per Apple i no pot accedir als mitjans de comunicació; si el mitjà de comunicació també ofereix la subscripció a través de la seva pàgina web o d'altres plataformes, el seu preu no pot ser més barat i l'aplicació no pot tenir accés al lloc web.
Doncs bé, la qüestió és que Financial Times no ha respectat aquestes condicions i no ha desenvolupat cap aplicació per a l'iPad, sinó que ha desenvolupat la web interactiva d'html5 per a oferir subscripcions i continguts. Més tard, Amazon també ha desenvolupat el seu web HTML5 per a comprar i llegir llibres i revistes en aquest, estant en el dispositiu en el qual estem i sense necessitat d'aplicacions, des del navegador.
Davant els moviments d'aquests dos importants agents, Apple ha suavitzat les seves condicions. Però, segurament, aquesta qüestió hauria fet veure a moltes empreses de la web que les aplicacions suposen una dependència dels productors de la plataforma. Això permet que HTML5 i els estàndards oberts vagin imposant-se i que prevalguin els principis d'obertura i universalitat de la web.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
