La riquesa siberiana. L'explotació avança
Sibèria és el dipòsit de combustible de la Unió Soviètica. Gairebé tres quartes parts de les reserves energètiques que té, i probablement la meitat de les reserves mundials de carbó. La selva siberiana té una cinquena part de tot el material de fusteria mundial, i prop de 50.000 dels seus rius, Yenisei i Lena, tenen més reserves energètiques que en tota la Unió Soviètica.
Sibèria té 10 milions de quilòmetres quadrats, dos terços estan sempre coberts de gel i sovint els terratrèmols assoten grans parts.
La quantitat i varietat d'estocs de minerals naturals presents a Sibèria permet la implantació de diferents centres de producció. Però per a tot això és necessari que aquest país conegui noves tecnologies, especialment per a explotar els seus jaciments minerals, com l'únic mineral amb mescla d'alumini i potassi.
En el 27è Congrés del Partit Comunista Soviètic celebrat en 1986, es va establir una tasca urgent per a aquest país: accelerar el progrés tecnològic i científic per a augmentar la producció i el desenvolupament econòmic.
En resposta, l'URSS va establir un Programa de Desenvolupament Siberià per a l'assistència pràctica i el desenvolupament eficaç dels recursos naturals del país.
Aquest programa comptarà fins a l'any 2000 amb una sèrie de Plans Quinquennals l'objectiu dels quals costarà 5 mil milions de rubles (uns 5 mil milions de dòlars). El pressupost per als primers 5 anys serà de 600 milions d'euros. Per a aconseguir els objectius d'aquest programa de desenvolupament, el creixement econòmic de Sibèria haurà de ser 2-3 vegades superior a la mitjana comunitària.
Ja hi ha més de 60 organitzacions i sindicats i representants republicans implicats en el programa de desenvolupament. L'URSS ha realitzat ja importants inversions per a la implantació de diversos centres industrials.
L'oest de Sibèria és una taigà il·limitada, un bosc de coníferes que es transforma en tundra al nord. En els últims 15 anys ha sofert un gran desenvolupament. La producció de petroli i gas ha passat d'un milió de tones a l'any a més de 200 milions de tones.
En l'actualitat, a l'Oest de Sibèria surt prop de la meitat de la producció soviètica de petroli i gas. Serà la principal font de combustible fins a finals d'aquest segle. Tyumen és el principal àrea de producció de petroli. Els geòlegs han trobat aquí més de 200 jaciments d'hidrocarburs i més de la meitat d'ells contenen petroli.
El centre de petroli i gas de Sibèria Occidental retorna la producció d'hidrocarburs, fomentant al mateix temps la conservació i l'equilibri del desenvolupament de la naturalesa. Això significa la construcció de noves ciutats i noves indústries, especialment aquelles que necessiten molta energia. El programa també estableix les principals vies de recerca geològica.
El petroli, actualment en explotació, es troba en els estrats rocosos constituïts en el Cretàcic (entre 100 i 185 milions d'anys). Però la Unió Soviètica també ha d'explotar els estrats del Juràsic inferior. Això suposaria un important capital. Els estrats paleozoics són encara més profunds. Aquestes tenen més de 200 milions d'anys i en elles es troben importants jaciments de petroli. De fet, els estrats situats a 2500 i 5000 metres compten amb importants reserves d'hidrocarburs.
Els dipòsits oposats pels geòlegs en Kinflamy-Mansi, sota la plana de l'oest de Sibèria, semblen llits fluvials prehistòrics. En registrar un d'aquests llits de riu, han confirmat l'existència d'embornals molt rics.
A pesar que a l'Oest de Sibèria existeixen encara recursos sense explotar, si la Unió Soviètica vol augmentar la producció de petroli, en l'est tampoc podrà prescindir de les labors d'explotació.
Utilitzant la recerca en profunditat i les dades geològiques convencionals per a crear models teòrics, els explotadors han descobert zones petrolíferes amb altes produccions futures. Fins al moment només s'ha fet la prova unes poques vegades, però els pronòstics semblen valuosos.
L'Institut de Geologia i Geofísica de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS ha creat una tècnica sísmica multicanal per a la seva explotació. Aquest mètode ajuda els geòlegs a determinar la naturalesa i forma dels estrats subterranis per a poder determinar si aquests contenen hidrocarburs o aigua. Amb aquesta tècnica, els geòlegs esperen augmentar el nombre de pous productius del 30 al 80%. Pel mètode actual, els enginyers només poden extreure el 40% de petroli del pou, però això pot elevar-se al 60%. Amb major percentatge de petroli i millor processament, s'espera un augment de la producció.
Per a augmentar un 15-20% el percentatge d'extracció de petroli, el programa de desenvolupament siberià utilitza tècniques físiques i químiques.
El gas és un dels productes més importants per a la indústria química soviètica i la producció d'electricitat. El principal problema que presenta el gas és que requereix un muntatge de canonades d'un 300% superior al petroli. Els enginyers soviètics estan assajant per a superar aquest desavantatge. En l'actualitat, els recursos naturals de la Unió Soviètica són suficients per a cobrir les seves necessitats. Els geòlegs continuen descobrint nous jaciments a l'Oest de Sibèria i probablement la producció no aconseguirà el seu punt més alt en aquest segle.
El carbó és un altre dels recursos importants de Sibèria. Un dels objectius de la Unió Soviètica és desenvolupar mètodes per a extreure 600 bilions de tones de carbó abans de final de segle. Així com desenvolupar mètodes magneto-hidrodinàmics per a la generació d'electricitat.
Al costat d'aquest espectacular creixement siberià, és important que la Unió Soviètica no s'oblidi de l'ecologia d'aquest país. El programa compta amb algunes vies bàsiques per a dur a terme aquest tipus d'accions. Hi ha, per exemple, un programa específic de vigilància del llac Baikal. L'objectiu d'aquest programa és aconseguir un equilibri entre l'explotació dels recursos naturals del llac i la seva conservació com a parc nacional.
Els enginyers soviètics han desenvolupat tècniques eficaces per a minimitzar els efectes de l'emissió d'escombraries industrials a l'atmosfera.
El programa siberià no s'ocupa únicament del medi ambient o dels minerals. També tracta els recursos biològics i l'agricultura, destacant els estudis sobre la terra i la tecnologia per al clima fred, especialment el transport. El desenvolupament econòmic i social és també important, incloent les facilitats educatives i docents.
En els últims anys la vida dels siberians ha millorat molt, d'una banda les seves condicions de treball i per un altre el seu nivell de vida. Augmenta la natalitat i disminueix la mortalitat. Els nous plans tenen a la vista la millora de la vida en el futur.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
