Quart de segle treballant amb polímers
En l'actualitat la Facultat de Químiques està situada al Campus d'Ibaeta, juntament amb la resta de facultats, però fa 25 anys es trobava en Altza, en l'entorn urbà de Sant Sebastià. "Ell tenia forma de gueto. Ara coneixem Altza i sabem com és, però fa 25 anys estava encara més lluny. Era l'exterior de Sant Sebastià, la gent no anava al barri a dormir més. Es trobava en un cim allunyat. Era un lloc molt estrany per a instal·lar la facultat". Potser algú podria pensar que la situació de la resta de facultats de Donostia era similar, però això no és així. "No, no. Per exemple, la Facultat de Dret i l'Escola d'Enginyeria ja eren aquí. Vam estar en l'antic edifici de l'Escola Professional d'Altza. El lloc era gran, però no apropiat: quan plovia l'aigua entrava en les oficines, en els laboratoris, a les habitacions, etc., el vent també va fer les seves i dues, sota els laboratoris es trobava el galliner... portava al laboratori gent que ens feia vergonya". Per descomptat, van anar temporalment. "Ens van dir que vam ser per a tres anys, el mateix Martín Guzmán ens deia que anàvem a fer l'especialitat en la nova facultat, però al final passem una dotzena d'anys".
Abandonant la seu d'Altza, els professors i alumnes de la Facultat de Química van venir a Ibaeta en 1987. "Les coses es van retardar molt. En aquella època no teníem diners per a fer infraestructures i per això la facultat és tard i mal feta, sobretot si ho comparem amb unes altres de l'entorn. La fonamentació va ser molt costosa, ja que tot aquest terreny és un mareny. A més, des que es va aprovar el pressupost fins que es va fer la facultat van passar molts anys... amb tot el que això suposa".
Malgrat la mala situació de l'estructura i de la seu i dels inconvenients que això suposava, aquestes tres persones consideren que l'ambient de llavors compensabía tot. "Tinc moltíssims records. El professor i l'alumne estàvem molt a prop, molt més a prop que ara". De fet, fa 25 anys en la Facultat de Químiques no hi havia problemes de massificació, ja que en aquella primera promoció es van iniciar al voltant de 120 alumnes. Per a ells existia un grup de treball d'uns 10 professors que impartien Química, Física, Geologia, Matemàtiques i Biologia, que eren les assignatures. Per tant, la Facultat de Química tenia més d'una forma de centre que de facultat. Això sí, el fet que professors i alumnes estiguessin a prop entre si, encara que es pogués pensar, no va suposar un tracte de favor per als alumnes. Imagina't que només 33 de les 120 persones que van iniciar la primera promoció van acabar els estudis sense perdre curs.
En aquesta Facultat de Química té especial rellevància el camp dels polímers. "Quan estàvem en el tercer any del curs, abans de l'especialització, record com venia Martin Guzmán fent propaganda a favor dels polímers i Alberto González a favor de la branca de química general". Segons Antton Santamaría, la facultat va néixer per a treballar amb polímers. "Aquest era l'objectiu, fomentar el camp dels polímers. Tot el pla d'estudis estava orientat als polímers, però posteriorment es va crear el pla d'estudis de la química general. L'objectiu era atreure als catedràtics a obrir la nova branca, ja que els que venien de fora no sabien res sobre els polímers. Per això la facultat no els agradava massa". Òbviament, en aquella època existia una relativa batalla entre els afeccionats als polímers i a la química general.
Des del punt de vista històric, Isabel, Antton i Jon coincideixen plenament que apostar pels polímers va ser una gran aposta. "A Espanya hi ha massa Facultats de Química, hi ha alguna en totes les universitats, incloses les privades. És evident que hi ha molts en aquest sentit, i l'únic que es dedica a la recerca en polímers és aquest. A més, per a aconseguir un lloc de treball, els que estudien branques en polímers tenen moltes més possibilitats en l'actualitat. En la indústria i en el camp de la recerca els polímers tenen una gran importància, també en la societat... i només els polímers -plàstics, biopolímers, polímers naturals...- estan sent investigats aquí. S'està integrant en altres facultats, però íntegrament només s'ofereixen aquí. La importància científica dels polímers és cada vegada major, per exemple, en els últims deu anys s'han concedit dos premis Nobel a recerques sobre polímers. La facultat ha estat pionera, avui és un exemple i fa 25 anys era una cosa molt curiosa". El basc sempre ha tingut cabuda en la Facultat de Química de Sant Sebastià, ja que a partir del segon any van començar a impartir classes en basca. "Al principi s'impartien perquè el professor sabia basc, sense més. Posteriorment es va constituir la branca basca. Va ser un esforç de tots: la iniciativa del professorat, la petició dels alumnes... els alumnes que es van posar a favor de les classes de basca que hi havia en aquella primera promoció, era un grup molt actiu. Entre els professors, Luis Bandrés, qui durant anys va ser secretari, sabia com moure les coses...
Malgrat els estudis, han estat diversos els fets i personatges que han marcat aquests 25 anys de la Facultat de Química: la prestigiosa festa de la facultat, com a Sant Alberto, que fa poc no es fa, "...perquè només es bevia, era una vergonya. Abans era una festa de la facultat, els professors també participàvem en el teatre, etc."; el Txaro de recepció; la creació del centre de recerca superior d'Etxenike... Han passat 25 anys, però no en va.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
