Iogurt freses
No sé si desnatat o complet, de trossos de fruita o d'aroma, és cert que aquest tipus de iogurt ha tingut una especial importància per a impulsar l'informe titulat “Factor vier” (factor 4) sobre l'economia creada pel Club de Roma, i que, al seu torn, ha posat de manifest el mateix concepte d'ecoturisme.
Els autors del citat informe, Ernst Ulrich von Weizsäcker, L. Hunter i Amory B. Lovins han contat la història i els haurem de creure: Un matí de 1993, l'opinió pública alemanya es desperta agitada amb les dades d'una recerca realitzada per la periodista Stefanie Böge.
En l'article s'explicava el camí que segueix un iogurt fins que arriba al domicili del client: accessoris, materials d'envàs, tapes i iogurts, amb més de 3.500 quilòmetres de recorregut en total, però cal afegir els quilòmetres de proveïdors anteriors dels diferents components fins a arribar als 4.500 quilòmetres. Un iogurt ambulant i ben barrejat.
Als alemanys els encanta el iogurt de maduixes i potser no tant les altres realitats del dia a dia, però aquestes dades van provocar la polèmica. La conclusió era senzilla: cal consumir productes locals, fomentant la descentralització econòmica. Paral·lelament, la qüestió va posar sobre la taula la importància i la utilitat dels impostos, que d'una altra manera no podien entendre's els beneficis econòmics del iogurt.
Encara que sembli mentida, els Estats subvencionen les indústries amb major impacte ecològic i les fonts d'energia. Una central nuclear es beneficiarà més fàcilment de les ajudes oficials que una instal·lació d'energia solar. D'aquesta manera, els qui utilitzen el transport i el petroli de gom a gom, com el nostre excèntric iogurt, reben més ajuda.
Aquestes contradiccions van ser denunciades pel Club de Roma en el citat informe. A través dels impostos l'Estat recapta diners de persones i empreses. Amb això es paga tota la maquinària estatal: exèrcit, infraestructures, ajudes socials. Els diners recaptats a través dels impostos pot ser utilitzat, entre altres coses, per a reduir les desigualtats entre les persones o per a aconseguir una societat més ecològica, en la qual les ecotaxes poden tenir importància, és a dir, reforçar un altre model de desenvolupament.
Els impostos tenen conseqüències mediambientals fonamentals. Com s'ha esmentat anteriorment, moltes de les activitats nocives per a la naturalesa poden reduir-se a través de les ecotaxes, fent-les més cares. Per exemple, si les fonts d'energia que no es renoven tinguessin més imposats, les propostes de reducció d'altres energies i despeses energètiques es veurien reforçades d'alguna manera. En la nostra realitat diària, això està ocorrent en algunes zones: el preu de l'aigua ha pujat i els consumidors no poden, com ocorria anteriorment, deixar les avaries sense reparar o rastrejar l'aigua sense cap problema, entre altres coses perquè és més car.
No obstant això, el sistema fiscal actual no té en compte l'entorn o les necessitats socials, sinó els interessos dels majoristes i de les multinacionals, que normalment no paguen preus reals, és a dir, el producte més l'impacte ambiental. Si no, amb les ecotaxes no podríem comprar iogurts passatgers.
En definitiva, hem descobert que en ecologia, com en la majoria dels àmbits de la vida, depenem de l'economia i dels diners, i que per a canviar alguna cosa els ecologistes potser necessitarem més de l'ajuda dels biòlegs que dels economistes. Mentrestant, els alemanys, oblidats de la polèmica que a penes s'ha conegut a Euskal Herria, continuen menjant el iogurt de maduixes de sempre.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
