Dunes costaneres, generació de sorra de vent
El vent arrossega la sorra de la zona intermareal seca i l'acumula en la part posterior de la platja. Això ocorre en costes de tot el món, també a Euskal Herria.
Perquè les dunes es formin és necessari que, a més de colpejar el vent, puguin estendre's cap endarrere. Per tant, a causa de l'accidentada orografia de la costa basca, no són molts els llocs adequats per a la formació de sistemes dunares, i els llocs desenvolupats han estat de petita grandària. En aquests pocs llocs, a més, s'ha limitat molt l'extensió de les dunes en l'últim segle, degut en la majoria dels casos a la influència humana.
Les dunes tenen gran importància en els ecosistemes de les platges. Formen sistemes dinàmics, en els quals parteix dels quals, especialment els directament afectats pel vent, estan en constant transformació. Són l'hàbitat de diversos éssers vius que els proporcionen una gran protecció. La pròpia platja també es reforça enfront de l'erosió.
Sistemes atenuats
Encara que els sistemes dunares sans poden suportar les enormes forces de la naturalesa, són molt sensibles a les activitats humanes. El mer trànsit per als vianants pot alliberar la sorra que les plantes mantenen a la platja i facilitar l'erosió. A això cal afegir molts altres factors que afecten aquestes zones.
Per exemple, moltes vegades s'utilitzen com a pas de cotxes o com a aparcament i, a més de desprendre sorra, es produeixen danys a les plantes. A més, en algunes platges ha estat costum tallar plantes que durant molts anys “molestaven” al sol. Els sistemes mecànics de neteja de platges també poden danyar les dunes.
D'aquesta manera, la sorra solta i les plantes mortes o a la vora de la mort, fan que les dunes quedin atenuades davant els atacs de la mar i del vent.
D'altra banda, els treballs de protecció i estabilització de la costa també afecten la dinàmica dunar, i les construccions que es realitzen en la part posterior de la duna també afecten l'evolució natural de la duna en interrompre els processos naturals d'expansió i migració. En algunes zones, a més, s'han construït en els propis arenals i han deteriorat completament el sistema.
A més del mal directe que suposa l'ús de la platja, cal no oblidar la influència de l'estrès en els éssers vius d'aquest ecosistema, així com la contaminació de l'aigua i l'atmosfera.
Les dunes de la nostra costa no s'han deslliurat d'aquests problemes. Es poden trobar en diverses platges des de l'extrem occidental fins a l'oriental, però el seu estat varia molt d'un lloc a un altre.
Dunes del País Basc
A la platja de la Sorra, per exemple, en la desembocadura del riu Barbadun, es troben les dunes mòbils més estructurades del País Basc. No obstant això, la situació que viuen és preocupant. La instal·lació de Petronor, a més d'estar en la pròpia platja, té sobre si l'autopista, i la pressió que suposa ser l'única platja del marge esquerre de l'Ibaizabal és enorme.
En l'extrem oriental, les dunes d'Angelu també han tingut problemes. Allí, les condicions de desenvolupament de les dunes són les millors de la costa basca. No obstant això, sofreixen una forta pressió, posant en perill els límits arquitectònics i els projectes d'oci i desenvolupament. La canalització del riu Aturri també ha afectat greument la dinàmica natural de les dunes.
Entre ells es troben Gorliz, Urdaibai, Zumaia, Zarautz, Hendaia, Bidarte, Biarritz… Però alguns de Gorliz, Hendaia i Biarritz ja no són actius. En altres llocs han desaparegut per complet els que estaven en les desembocadures de l'Urumea i de l'Ibaizabal, entre altres.
Donada la importància d'aquests sistemes, la majoria de les dunes del País Basc gaudeixen de certa protecció en l'actualitat, però aquest esforç no és igual de reeixit a tot arreu.
Esforços de recuperació
Amb l'objectiu de recuperar aquests espais s'han desenvolupat diverses iniciatives. Entre ells destaquen els realitzats en Urdaibai i Zarautz.
A la platja de Laida de la Reserva de la Biosfera d'Urdaibai fa temps que les dunes van desaparèixer per acció humana. No obstant això, ara s'han recuperat com a conseqüència del programa desenvolupat pel Patronat de la Reserva a partir de 2001.
La implantació de noves dunes va obligar a derrocar el substrat adequat a la platja, procedent d'una draga en la pròpia ria. Es va seleccionar la zona adequada i es va estendre el material per a reduir l'erosió provocada pel corrent de marea. Es van col·locar tres fileres de vímet de 250 metres de longitud i 25 metres d'amplària perquè els grans de sorra es recollissin al voltant d'elles.
La sorra i el vent van fer el següent treball. Quan la sorra va començar a acumular-se, es va plantar l'Ammophila arenaria, pionera, després de la qual es van instal·lar altres plantes per a completar la vegetació pròpia de les dunes. El mateix procés es va dur a terme en 2003.
En Zarautz, per part seva, la protecció de les dunes va començar fa anys. La instal·lació de barreres i plataformes i la realització de treballs de revegetació han posat en marxa un nou pla de recuperació de dunes. L'objectiu és estabilitzar els pujols residuals per al desenvolupament natural de la platja. Per a això, incorporaran 60.000 plantes i utilitzaran tècniques de protecció enfront de l'erosió de la mar i del vent.
Encara que han començat a treballar en molts llocs, la consciència i la voluntat són fonamentals perquè es generalitzin iniciatives de recuperació de dunes, però la tendència actual sembla complicada.
Més riscos per a les dunes
En les costes de tot el món hi ha dunes gegants que les d'Euskal Herria. Anant des de Lapurdi cap al nord, per exemple, el Dune de Pyla d'Arcachon, el més gran d'Europa. Al costat de les dunes de poc metre de la nostra costa, semblen espectaculars les seves longituds de 2,5 quilòmetres i les seves altures de 100 metres, però també són majors.
No obstant això, els grans també tenen problemes i, a més dels danys habituals, els nous usos recreatius han portat amb si majors problemes a alguns d'ells. De fet, últimament s'ha estès molt el costum de pujar i baixar per les dunes amb diferents tipus de motors. A més, l'esport denominat sandboard és cada vegada més practicat. En aquest esport, els esportistes es llisquen pel cim de les dunes sobre una taula.
L'impacte d'aquesta mena d'actuacions en els ecosistemes dunares ha generat una preocupació entre les institucions que treballen en la protecció d'aquests espais.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
