Reflex d'un senyoriu: Bertiz
El vessant atlàntic de Navarra, que des de fa temps ha estat derrocada i humanitzada, no és nova. En qualsevol cas, sembla que tot aquest territori va sofrir una humanització equilibrada, ja que el verd de les pastures i el suau aspecte de les muntanyes suavitzen el paisatge. La ramaderia va ocupar el lloc principal d'aquesta terra i per a obtenir els aliments necessaris per al bestiar, van haver de despullar-se les terres.
No obstant això, encara podem descobrir dos territoris boscosos de gran superfície. Un d'ells és Artikutza, amb els seus 3.700 ha, el 90% de bosc. L'altre, el senyoriu de Bertiz, amb una curiosa història, està gairebé cobert de boscos. En aquesta terra de 2.040 ha, l'hi hagi és l'arbre principal i abraçant el riu Bidasoa, està situat en el municipi de Bertizarana.
La influència de la mar Cantàbrica és clara i el seu clima suau, sense grans canvis tèrmics. Amb el clima oceànic, el bosc apareix bell. Limita al nord amb els terrenys d'Etxalar, a l'est amb els voltants de Baztan, al sud amb el riu Bidasoa i a l'oest amb altres terrenys de Bertizarana i amb la muntanya denominada “Lau herri”. Però la riquesa i certa virginitat que han conservat aquestes terres es deu al fet que al llarg de la història han estat en mans de molts senyors.
Els veïns de Bertiz van ser els primers propietaris de les terres que el rei Carles III de Navarra va apropiar en 1389. La Corona de Navarra tenia el vistiplau i la confiança. Prova d'això és el permís atorgat als reis, senyors, nobles, gentilhome i gentils durant la calma per a caçar cérvols, llebres i guatlles en el senyoriu de Bertiz. Aquesta autorització va ser concedida en el Fur General de l'any 1556.
En 1723 el senyoriu estava en mans d'Aldunain i Juan Francisco de Bertiz. Posteriorment, un marquès acabaria amb la propietat que els versos van tenir del senyoriu. Després passaria a les mans de Felipe Oteiza i en 1898 Pedro Ziga ho assumiria.
A la mort de Pedro Ziga, en 1949, la Diputació Foral de Navarra va assumir la responsabilitat del senyoriu en nom dels navarresos. D'aquesta manera es compliria el desig de Pedro Ziga, últim propietari particular. Això pretenia protegir el senyoriu perquè les noves generacions poguessin gaudir del seu entorn. Declarat Parc Natural en 1984.
Si entres al parc podràs veure la influència dels carboners i/o fusters en els troncs dels arbres, molts d'ells més curts i resistents que els convencionals. Aquesta tendència no s'ha estès a molts territoris i encara es poden veure moltes terres que semblen sense tot just trencaments.
El Senyoriu de Bértiz està dominat per la mescla arbreda atlàntica. El roure es troba sobretot a l'entorn del riu Bidasoa. És a dir, en zones d'alta humitat, en zones baixes. No obstant això, podríem trobar-la en tot el senyoriu, individualment o en conjunt. No obstant això, l'hi hagi és sens dubte l'amo d'aquest bosc. Comença a partir dels 500 metres. També podràs trobar línies de castanyer, entre rouredes i fagedes. Per a acabar amb els arbres, també tindràs l'oportunitat de veure els marenys en les zones més altes, que requereixen més sol que les anteriorment citades.
En aquest petit territori de 2.040 ha podràs gaudir de boscos poc trencats. Si puges a la muntanya Aizkolegi podràs veure tot el senyoriu i el castell del mateix nom. Per a gaudir d'aquesta visió fa falta temps
Si et toca el dia de la boira i el núvol no et desanimis. Per a veure la fauna d'interès local (necessitaràs més sort que el temps, però...) i aprofitar per a visitar un jardí botànic únic.
Els esforços realitzats per ICONA i el Govern de Navarra en 1955 per al creixement de cérvols en Bertiz i Cinquè Real no han tingut encara èxit aquí. A 2 km es troben els cérvols que es van portar en el bosc, envoltats de tanques.
El cabirol mai ha desaparegut d'aquí i podem trobar una petita població.
També hi ha senglar, les obres del qual en la seva terra es poden veure sovint. Però el teixó és el mamífer més abundant, segons les seves restes. A més, hi ha un gat salvatge, una llúdria, una garduña, un esquirol, un esquirol, una llebre, un conill, etc., encara que siguin menors. Entre els ocells rapaços, l'única espècie nidificant és la comuna.
Per a arribar al Senyoriu hauràs d'anar a Mugaire. A l'entrada del Senyoriu es troba un jardí botànic amb nombrosos tipus de plantes d'interès. En ell es troba el palau de Bertiz. És convenient seguir les normes que el porter separa en l'entrada, ja que el senyoriu només es mantindrà en bones condicions.
El Govern de Navarra, amb l'objectiu d'ampliar les visites, ha realitzat diverses millores com l'aparcament, l'alberga per a 30 alumnes en el caseriu Zabala, l'auditori per a 60 persones, l'oficina d'informació a la casa Tinenta, etc. Aquestes millores són discutibles des del punt de vista ecològic.
En qualsevol cas, espero que la gent sàpiga reconèixer i respectar el valor que té el senyoriu, perquè les generacions futures també puguin gaudir de l'entorn.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
