Avaluacions d'impacte ambiental: qui, a qui i què
La construcció de l'autopista del Leitzaran, el port esportiu de Plentzia o l'embassament d'Itoiz, així com les visites al supermercat, les sortides de muntanya dels caps de setmana o el consum d'aigua domèstica també tenen alguna cosa en comú. Encara que de fet són molt diferents, totes les activitats esmentades suposen un canvi en el que denominem “medi ambient” i en la majoria dels casos, quan això succeeix, l'entorn local s'allunya de les seves característiques originals.
No obstant això, cal tenir especial cura a l'hora de determinar si s'ha produït o no el canvi, ja que els sistemes sofreixen variacions al llarg del temps. Quan es reconeix que el canvi s'ha produït, independentment del seu signe, es diu que s'ha produït un impacte ambiental. L'Avaluació d'Impactes Ambientals (EIA) és una eina creada per a definir les característiques de l'impacte i que el seu impacte sigui mínim.
Al llarg de la dècada dels 80, el debat sobre problemes com la reducció de la capa d'ozó o l'efecte d'hivernacle va provocar una certa “revolució ecologista” que va fer que els països industrialitzats s'adonessin de la necessitat d'actuar per a pal·liar les agressions que sofria el medi ambient, a pesar que no tenien clar el seu paper. En aquest sentit, es van crear avaluacions d'impactes ambientals com a metodologia per a avaluar qualsevol actuació humana. En les següents línies s'analitzaran els seus principals característiques.
De: autor
L'avaluació dels impactes ambientals es divideix en dos apartats: Estudi d'Impactes Ambientals, és a dir, conjunt de treballs dirigits a la prevenció d'efectes ambientals de l'activitat i a la implantació de mesures correctores i Declaració d'Impacte Ambiental. Aquest últim és el tràmit administratiu que farà pública la “bondat” ambiental de l'activitat, en el qual s'inclou la participació pública.
La Llei exigeix que sigui presentada pel titular del Projecte d'Estudis d'Impacte Ambiental i sobre la base del mateix, l'Administració durà a terme la Declaració d'Impacte Ambiental. Aquesta Ordre consisteix en un dels problemes més greus de l'avaluació d'impactes ambientals, ja que el fet que el promotor del projecte i l'autor de l'avaluació ambiental siguin la mateixa persona, condiciona l'objectivitat i eficàcia del treball. Un bon desenvolupament de l'avaluació dels impactes ambientals pot estar subjecte a interessos econòmics i en la pràctica és gairebé sempre.
A
A l'hora de definir quins són els projectes que requereixen l'aplicació de l'avaluació ambiental, existeixen grans debats. La majoria dels tècnics consideren que la llista d'activitats que estan obligades a realitzar una avaluació d'impactes ambientals és massa curta, ja que el criteri legal es limita a uns pocs projectes gegants. En l'actualitat el llistat es compon dels següents projectes: refineries de petroli, centrals tèrmiques i nuclears, dipòsits de residus tòxics i radioactius, plantes siderúrgiques i químiques integrals, construccions d'amiant, autopistes i autovies, ferrocarrils de llarg recorregut, aeroports, ports comercials i esportius, grans embassaments, primeres repoblacions (quan existeixi risc de greus transformacions ecològiques negatives) i extraccions de cel clar.
Com es pot observar, queden exclosos altres projectes significatius, com els polígons industrials o les variants que han proliferat en els últims temps, que per la seva abundància suposen un impacte global més important i que convindria tenir en compte. En aquest sentit, s'està produint una important presa de consciència d'algunes institucions públiques que han començat a tenir en compte els impactes de les construccions públiques que impulsen.
Què: Fases de l'Avaluació d'Impactes Ambientals
El procés constructiu de l'avaluació d'impactes ambientals té en tots els casos dos punts de partida o pilars fonamentals: l'entorn físic i social i el projecte. La primera s'entén en el seu sentit més ampli, és a dir, s'analitzen tots aquells aspectes ambientals que poden veure's afectats per les accions que s'inclouen en el projecte, des de la fauna o la geologia fins al mitjà social o artístic. Aquests es divideixen en tres categories: aspectes biòtics (vegetació, fauna, hàbitats,...), geotècnics (geologia, hidrologia, clima, edafologia,...) i aspectes antròpics (economia, demografia, patrimoni,...).
Tenint en compte la legislació sobre avaluació d'impactes ambientals, el projecte és el següent: “L'execució de plans o programes, l'execució de construccions o altres instal·lacions o obres, com ara altres intervencions en el medi natural o en el paisatge, incloses les dirigides a l'explotació de recursos naturals renovables i no renovables, en particular qualsevol documentació tècnica que defineixi o condicioni de manera preceptiva la seva ubicació, tot això en el marc de les actuacions recollides en l'annex del Reial decret 1131/88, de 30 de setembre”.
El Decret suggereix la redacció prèvia del projecte per a dur a terme l'avaluació d'impactes ambientals, podent sorgir dubtes a l'hora de decidir en quin moment del procés s'ha de realitzar l'avaluació. El desitjable seria dur a terme una anàlisi del mitjà i decidir quina seria la ubicació més adequada del projecte en la seva funció, però en la pràctica ocorre sovint el contrari, ja que primer es redacta el projecte i posteriorment es realitza l'avaluació dels impactes ambientals. Per tant, l'avaluació depèn de l'activitat a avaluar. Però perquè l'avaluació sigui efectiva és necessari aplicar-la en totes les fases del procés, des de la mera idea fins a la finalització de les obres de construcció i la implantació del pla de seguiment.
El primer pas en l'avaluació dels impactes ambientals és la recopilació i anàlisi de les dades relatives al medi físic i al projecte (Figura 1). El projecte és informat pel titular i la informació sobre l'entorn s'obté majoritàriament en l'administració (Govern Basc, Diputació, Ajuntament). Òbviament, la major part de la informació s'ofereix de manera gràfica (en forma de cartografia i representació gràfica) i sobre elles es realitza l'apartat més important de l'avaluació.
Una vegada recopilats totes les dades, s'identifiquen les activitats que poden generar algun impacte dins del projecte i els components de l'entorn que poden veure's afectats. A aquests se'ls dóna un valor que després es relaciona en una matriu. Encara que poden utilitzar-se altres mètodes d'avaluació, les matrius continuen sent les més utilitzades. Fruit de l'experiència de diversos anys, s'ha arribat a la conclusió que cada tipus d'activitat genera impactes similars, s'han elaborat models matricials que defineixen tots els impactes.
Quan l'avaluació s'aplica en una etapa primerenca del procés, existeix la possibilitat de decidir quin de les dues o tres activitats alternatives és la més adequada. En aquest cas, una vegada identificats els impactes, aquests es valoren, individualment i per cada alternativa, des de la funció de les característiques de canvi que afecten els elements ambientals inicialment analitzats. Es distingeixen a continuació els efectes significatius i els efectes mínims, si bé en l'estudi dels impactes ambientals només han d'esmentar-se els significatius, que es caracteritzaran amb els criteris de valoració establerts en la llei. Sobre la base de la valoració, es tria l'alternativa més viable des del punt de vista ambiental (almenys teòricament). En la majoria dels casos, no obstant això, cal treballar amb una única alternativa, ja que la selecció s'ha realitzat prèviament. D'aquesta forma, l'avaluació dels impactes ambientals tindrà com a objectiu solucionar els efectes dels impactes, no evitar els impactes.
A partir d'aquesta informació i en funció del grau d'alteració que vagin a generar, els impactes es classifiquen en quatre grups (Taula 1). Se suposa que l'element ambiental alterat en els impactes compatibles ha recuperat el seu estat anterior a l'impacte. En els impactes moderats s'aplicaran mesures correctores lentes. Si es tracta d'un impacte greu és inevitable, segons la llei, l'aplicació de mesures i quan apareix un impacte considerat crític, no està permès avançar.
Quant a les mesures correctores, la majoria dels experts en recuperació ambiental coincideixen a reconèixer el seu valor limitat. De fet, és molt més eficaç evitar impactes mitjançant un disseny adequat del projecte. No obstant això, sempre hi haurà impacte, per la qual cosa tots els estudis en aquesta matèria han d'incloure un apartat dedicat a aquest tema. Les mesures correctores es treballen en funció de les característiques concretes del projecte, però es pot afirmar que els criteris a seguir encara no estan totalment consolidats, ja que la correcció d'impactes és un àmbit relativament nou. En qualsevol cas, convé que les esmenes es duguin a terme al més aviat possible per a evitar impactes secundaris.
L'últim pas en l'avaluació d'impactes ambientals és el pla de seguiment que garanteix el compliment de les mesures correctores. En ell s'analitza tant l'impacte com l'evolució de les mesures i es proposen noves accions correctores en cas que apareguin noves modificacions.
Qui, a qui i què
A la vista de com es presenta en l'actualitat la naturalesa de les avaluacions ambientals, no és d'estranyar que en moltes ocasions l'avaluació d'impactes ambientals sigui un simple suplement que s'incorpora al projecte. S'informa que la presentació de l'avaluació la realitza el titular del projecte. Com reconeixerà que l'impacte de l'activitat que promou és crític si això implica la prohibició d'aquesta? D'aquesta manera, tots els impactes seran compatibles o moderats i l'aprenentatge quedarà condicionat des del seu origen.
Sens dubte, el més adequat és l'aprenentatge del territori i decidir on se situarà l'activitat en la seva funció. És més, alguns professionals relacionats amb la gestió ambiental proposen realitzar avaluacions dels impactes ambientals de les polítiques, plans i programes, ja que sovint s'explica la temptació de dividir una activitat en apartats i de realitzar avaluacions dels impactes ambientals de cada apartat. Els tècnics de medi ambient consideren que una autopista de 50 quilòmetres produeix un efecte barrera, però si no es pren en consideració l'efecte barrera d'una autopista de 5 quilòmetres es deixarà oberta la via del frau. El Pla Nacional d'Hidrologia és un altre exemple d'aquest problema, ja que es duran a terme avaluacions d'embassaments i llits en lloc d'analitzar la integritat del Pla.
Perquè l'estudi del mitjà integri totes les variables que intervenen en l'activitat, són imprescindibles grups multidisciplinaris, però en els casos en els quals s'han donat es detecta una gran falta de cohesió, cadascú realitza únicament el deure que li correspon, per la qual cosa en l'informe es troben amb freqüència repeticions, incoherències i llacunes. Cal treballar molt en aquest camí.
Per a acabar voldria fer una nota. Malgrat tot l'anterior, l'avaluació dels impactes ambientals ha d'aprovar-se encara com un esborrany que haurà de ser depurat i desenvolupat en el futur. En qualsevol cas, és innegable la importància d'aquest pas en la creació d'una metodologia que permeti la resolució de problemes ambientals.
El Reial decret 1131/88, de 30 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució del Reial decret legislatiu de 28 de juny, sobre avaluació d'impactes ambientals, distingeix els nivells d'impacte que hauran de definir-se en la realització de l'avaluació d'impactes ambientals: Impacte ambiental: es revitalitza Impacte ambiental moderat, Impactes ambientals severs La Sobrepassa el En funció dels criteris d'avaluació regulats per la llei tenim impactes directes o indirectes, simples, acumulatius o sinèrgics, a curt, mitjà o llarg termini, positius o negatius, permanents o provisionals, reversibles o no reversibles, recuperables o no recuperables, periòdics o de presència irregular i, finalment, continus o discontinus. Taula . Nivells d'impacte. |
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
