Tecnologia espacial en la construcció
L'agència espacial europea (AQUESTA) ha dissenyat amb tecnologia espacial la nova base que els alemanys instal·laran a l'Antàrtida, Neumayer-III. Els científics alemanys volen garantir que el medi ambient sigui el menys danyat possible i la casa de l'AQUESTA compleix amb aquest requisit.
No obstant això, la idea de construir una casa de l'espai en la Terra va sorgir fa ja uns cinc anys, després del terratrèmol d'Izmit (Turquia) de 1999. Aprofitant la tecnologia espacial, els de l'AQUESTA volien construir una casa totalment segura davant el terratrèmol.
Estètica de ficció
La casa dels alemanys té un aspecte esfèric. Els materials també són especials i estan pensats per a evitar vibracions i perjudicar el medi ambient.
L'edifici té una superfície aproximada de 3.300 m 2 i està dissenyat per a ser autònom. Utilitza l'energia solar de manera eficient. Al mateix temps, compta amb sistemes capdavanters de reciclatge i depuració d'aigua. Entre els experts també gira la idea de posar en marxa un sistema per a eliminar les partícules patògenes de l'aire.
L'objectiu inicial va ser utilitzar material lleuger CFRP (carbon-fire-reinforced-plastic). Això és el que utilitzen els de l'AQUESTA en les grans estructures de naus espacials, en les antenes i en els panells solars, ja que ofereix la protecció suficient per a fer front a un terratrèmol brusc. No obstant això, aquest últim argument genera nombroses opinions contraposades ja que en el disseny actual s'utilitzen acer i formigó armat per a mantenir les forces induïdes. El CFRP ofereix múltiples opcions de disseny tant per a l'interior com per a l'exterior de l'habitatge.
En paral·lel al desenvolupament de compostos com la fibra de carboni, per exemple, s'està estudiant la possibilitat de fibres naturals empleades en automoció per al sector de la construcció. D'aquesta forma, la combinació d'aquestes últimes i les fibres de carboni pot ser utilitzada per a la construcció de parets i estructures secundàries de la llar.
Enginyers i dissenyadors van proposar una estructura de 12 ‘potes’ i formes esfèriques, ja que gràcies a les potes, la casa està més protegida dels moviments del sòl. Així, la casa és capaç de suportar terratrèmols de 7 graus en l'escala de Richter, vents de 220 km/h i inundacions de 3 metres, entre altres.
La construcció de cases a l'Antàrtida ha de ser, en particular, de gran mobilitat i que no generin cap mena de contaminació. Han de vetllar per l'estricta legislació en matèria mediambiental de l'Antàrtida. I, per descomptat, han de suportar un ambient poc agradable o, per dir-ho d'alguna manera, temperatures fredes.
Per a aquest projecte, el Govern alemany ha aportat 26 milions d'euros i, si tot va per bon camí, el Neumayer-III substituirà al Neumayer-III en 2008.
Tot l'esmentat és, és clar, un projecte concret i singular que ningú qüestiona. No obstant això, el sector de la construcció té una gran importància a nivell europeu, en el qual treballa aproximadament el 28% de la població europea. A més, la influència de les noves tecnologies en els últims anys es manifesta en nombrosos edificis, amb la incorporació de nous materials i tècniques. El principal objectiu d'aquestes noves tecnologies és l'estalvi energètic i la reducció de costos.
Les relacions entre el medi ambient i la construcció són cada vegada majors. No obstant això, l'energia solar fotovoltaica, la solar tèrmica i l'energia geotèrmica continuen sent utilitzades en molt poques llars. Per tant, encara no podem parlar d'un sector tecnològicament molt avançat. No obstant això, els experts consideren que la tecnologia espacial aportarà a poc a poc solucions interessants i beneficioses per al sector de la construcció.
Tecnologies espacials en la vida quotidianaA continuació es mostren alguns exemples ‘petits’ que permeten amortitzar l'enorme despesa que es realitza en l'exploració de l'espai i demostrar que no és inútil davant la societat. Tenen alguna cosa a veure les naus espacials i els pernils? Sembla que cada vegada més. De fet, els controls que realitzen els pernils abans de la seva comercialització es realitzen en l'actualitat mitjançant sistemes dissenyats per a analitzar l'estat de salut dels astronautes. En la Petxina de Sant Sebastià, el sensor de boia que ha analitzat la qualitat de l'aigua a l'estiu, és de la mateixa tecnologia dissenyada per a estudiar l'aire de les naus espacials. També han creat pijames per a evitar la mort sobtada dels nens a través de les peces de control de la salut dels astronautes. La pròtesi de genoll de l'atleta paraolímpico Czyz Wojt també s'ha realitzat amb tecnologia espacial. Amb aquesta tecnologia va aconseguir tres medalles i un rècord en els jocs atenesos. Amb la tecnologia i el material desenvolupat per a l'espai, la fibra de carboni, es va transformar una banda d'expansió d'antenes en una pròtesi de genoll. Els acceleròmetres dissenyats per a les naus espacials van donar lloc als coixins de seguretat utilitzats actualment en els cotxes. |
Arquitectura bioclimàtica
Cada vegada es necessiten més habitatges, fàbriques, oficines... i es construeix constantment en tots els racons del món. No obstant això, rares vegades es té en compte l'impacte ambiental d'un edifici.
En aquest sentit, més d'un arquitecte ha començat a cuidar el disseny dels edificis per a minimitzar les molèsties al medi ambient. És a dir, el terme arquitectura bioclimàtica encara no és molt conegut, però cada vegada se sent més.
Com es defineix l'arquitectura bioclimàtica? Es tracta d'una arquitectura adaptada al medi ambient, que tracta de generar el menor impacte possible sobre el medi ambient i que busca reduir la contaminació mitjançant la reducció del consum energètic. Tot això amb un disseny i una adequada selecció de materials, aprofitant tot el que el medi ambient ofereix.
La principal font energètica de l'habitatge bioclimàtic és el Sol. És l'energia més fàcil de trobar i aprofitar en qualsevol lloc, econòmica, neta i no exhaurible. I és que ningú pot negar que el Sol és una excel·lent font d'energia. Cada dia rebem de la Terra una quantitat ingent d'energia procedent del Sol i hem après a explotar aquest tresor.
L'energia emesa pel Sol té dues vies d'aplicació: la utilització directa de la calor, és a dir, la utilització tèrmica, i la transformació d'aquesta energia en electricitat, és a dir, la utilització de l'energia per la via fotovoltaica. El disseny de la casa bioclimàtica pretén aprofitar al màxim l'energia solar. Aquesta energia s'utilitza per a escalfar la casa, il·luminar i escalfar l'aigua.
En aquest sentit, les obres de construcció d'un centre educatiu amb un edifici bioclimàtic a Tolosa començaran al maig. L'edifici s'adequarà a la topografia del terreny, amb una tipologia estricta i compacta, amb aïllament tèrmic i que garanteixi l'estalvi energètic gràcies als seus estrenyiments especials. A més, estarà orientada a l'est-Oest, amb façana solar al Sud amb diversos sistemes d'acumulació d'energia: galeria de cristall, panells tèrmics i fotovoltaics, etc.
El nou edifici comptarà també amb recursos per a estalviar aigua. Per a això es recollirà l'aigua de pluja i es reutilitzarà en les condícies i reg. Il·luminació i ascensor de baix consum, caldera especial de gas...
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
