Última oportunitat per a óssos pirinencs
Bèstia sagrada admirada i enemic odiat alhora. El mamífer que més mites i llegendes ha creat en aquesta regió. Elegant i discret. Així és l'ós, un magnífic animal que encara visita ocasionalment les zones més riques d'Euskal Herria. Però… fins quan durarà aquest tresor que antigament els suletinos van considerar el nostre avantpassat? Hem de dir-li adéu… per sempre?
Per la seva popularitat i per aprofundir en la seva conservació, només esmentarem les característiques més peculiars de l'ós bru als Pirineus. Entre les diferents formes d'aquest gran mamífer a tot el món, la dels Pirineus és una de les més petites, amb un pes que oscil·la entre 80 i 250 quilos. Quant a l'alimentació, i tal com indiquen les grans i aplanades, és omnívora i en gran manera herbívora.
El 75-80% de l'alimentació es compon d'herbes, fruits i altres plantes, mentre que el 25% restant és d'origen animal. Dins d'ella, els mamífers representen entre un 12-15%, els insectes entre un 7-9% i els micromamíferos un 1%. El bestiar representa entre el 6 i el 8% de la dieta, per la qual cosa és evident que l'ós no és un assassí de bestiar enderrocat, alguna cosa que moltes persones afirmen. Quant a l'hàbitat, fugint de la pressió humana, es refugia en les zones més amagades i difícils de la muntanya. Es pot dir que és un animal forestal en general, però a més de fagedes, avets, pinedes i altres boscos, explota pasturatges alpins i antigament castanys i rouredes. Sens dubte, és un indicador de la bona salut de l'ecosistema muntanyenc.
El zel es produeix a la fi de primavera o principis d'estiu. A causa de l'escassetat d'exemplars, les trobades entre mascles i femelles són difícils i per a treure'ls el màxim partit es realitza l'ovulació induïda. És a dir, el mascle el cobreix constantment perquè es produeixi la fecundació provocant l'ovulació d'aquesta femella. Les cries (una o dues) es llançaran al món amb la mare en el forat d'hibernació. En la població pirinenca, els únics naixements confirmats en els últims anys han estat els nascuts en 1989 i l'any passat.
Quin és, per tant, l'estat i futur d'aquest magnífic mamífer? Si bé en el nord i est d'Europa existeixen poblacions sòlides d'óssos bruns, en el sud trobem poblacions relícticas. En la península Ibèrica hi ha entre 60 i 80 óssos en la Serra Cantàbrica i tan sols 8 exemplars als Pirineus. D'ells, només un o dos són aquells que visiten periòdicament els territoris de Navarra i Zuberoa. En 1995, per exemple, es van trobar restes de l'ós en dos punts de la vall del Roncal. Aquesta situació, no obstant això, va ser molt diferent. Així, en l'Edat mitjana, l'espècie s'estenia des dels Pirineus fins a Galícia.
Per a llavors, la rivalitat entre l'home i l'ós havia començat i s'anava fent cada vegada més dura. Sense poder resistir els atacs d'humanització, fa uns 200 anys es van separar els óssos cantàbrics i pirinencs. Després, XIX. i sobretot XX. Al llarg del segle XX, el pasturatge, la caça, els verins, la silvicultura, el turisme i, en general, les transformacions de tota mena aplicades al mitjà montà van provocar una dràstica reducció de la població local. La caça il·legal sembla ser el factor que més ha afectat en els últims anys.
Per això, la situació actual de l'ós és vital. Els últims exemplars són Asp i Ossau (Biarnon) i Fet i Ansón (Aragó). La supervivència d'aquesta població és vital i per a això és imprescindible mantenir l'hàbitat íntegrament. El manteniment d'un hàbitat idoni per a la conservació del bé, requereix la regulació de totes les activitats que es realitzin en aquests llocs i, en conseqüència, la superació o reorientació de molts interessos econòmics. Està la gent disposada a fer-ho? No, clar, si és en perjudici d'ells.
Les mesures de protecció del mitjà pirinenc han d'anar encaminades a millorar les condicions de vida de tots els seus éssers vius, inclòs l'home. Totes les vies que no tinguin en compte aquest factor es trobaran amb una actitud lògica contrària als veïns i veïnes de la localitat, i es produiran de manera inesperada. Per desgràcia i sobretot pels atacs al bestiar, l'ós continua generant odi i por entre molts dels habitants dels Pirineus. I és que durant anys han hagut de suportar aquest problema sense indemnització.
A pesar que la situació actual és molt diferent (sempre que l'ós ha atacat als animals des de 1981, el Govern ha assumit el pagament dels danys), hi ha qui prefereix que l'ós desaparegui dels seus voltants. És clar, per tant, que serà difícil que l'ós i l'home puguin viure junts en l'ecosistema pirinenc i sense que es produeixin excessius danys, però al cap i a la fi aquest és l'objectiu.
Així doncs, el futur és fosc per a aquest animal i els projectes que s'han posat en marxa en els últims anys no han aconseguit estabilitzar la població de l'ós. La criatura nascuda en 1995 va obrir l'esperança entre els conservacionistes, però malgrat això, tenim menys roures que mai. L'últim esforç impulsat és el projecte LIFE signat pels Estats de França i Espanya. El LIFE és un programa de protecció de les espècies amenaçades a Europa que en el cas de l'ós se centra en la protecció de l'hàbitat i dels últims exemplars, el seguiment de la població i, finalment, l'impuls de la informació i sensibilització.
Dins d'aquest projecte es preveu l'entrada de tres óssos procedents d'Eslovènia al Pirineu Central, en la zona francesa, aquesta primavera i més endavant. I és que aquesta és l'única oportunitat per a fer viable aquesta població amb tan pocs exemplars. En qualsevol cas, que quedi clar que per a la conservació de l'ós no serà suficient amb la introducció de nous exemplars, és imprescindible mantenir la qualitat i tranquil·litat de l'hàbitat.
Així que veurem què passa amb un dels animals més genials de la zona. No obstant això, en una època en la qual la tecnologia és més avançada que mai i en la qual reivindiquem més que mai el medi ambient, l'ecologia i els comportaments “verds”, l'ésser humà no mostra capacitat per a protegir aquesta espècie.
Espècie: Ursus arcoFamilia: |
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
