Plantacions d'eucaliptus en el riu Urumea
Mitjançant aquest escrit, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Biodiversitat, volem manifestar la nostra preocupació i inquietud en els últims anys i, sobretot, davant les plantacions d'eucaliptus que s'estan duent a terme a la vall de l'Urumea en els últims mesos, amb l'autorització de les institucions públiques. Les plantacions d'eucaliptus en algunes valls de l'Urumea limítrofs amb Navarra (Rierol d'Usoko, Kartola o Vall d'Olaberri, Sagarreta…) són cada vegada més abundants (segons la informació obtinguda en la premsa de 300 ha), la qual cosa, com indiquen diversos estudis, pot generar impactes irrecuperables sobre la biodiversitat local, els diferents ecosistemes de la vall, la hidrodinàmica del riu i rierols de la flora i la fauna autòctona.
Tal com demostren els estudis realitzats des de 2007 pels signants del present escrit, són valls de gran importància des del punt de vista de la biodiversitat [1] els que han rebut plantacions d'eucaliptus. La litologia, la localització i l'accidentalitat de les valls creen condicions especials que els converteixen en residència de nombroses espècies amenaçades. Cal destacar, per exemple, la presència de 112 nuclis de 6 plantes amenaçades que es representen en el treball que publiquem en 2013 [2]. Entre elles es troben les poblacions de Soldanella villosa, només localitzable a tot el món a l'entorn d'Euskal Herria, i les poblacions de falgueres paleotropicals protegides Hymenophyllum tunbrigense, Vandenboschia speciosa i Dryopteris aemula. Es tracta d'una espècie de Veratrum album de distribució aïllada i d'exemplars de Prunus lusitanica d'origen paleotropical en perill d'extinció.
Com s'indicava en l'estudi, a més, aquestes valls són molt importants per a la conservació de les espècies esmentades. De fet, més del 30% de la superfície de distribució d'H. tunbrigense, S. villosa i V. speciosa, coneguda al País Basc fins a 2013, es trobava en aquestes valls de l'Urumea. Per això, en el cas de la V. speciosa, per exemple, des de 2012 els nuclis locals formen part d'un estudi sobre la genètica de les poblacions a escala europea i les valls poden ser refugi de l'espècie enfront del canvi climàtic [3]. Al seu torn, la major part de les poblacions de plantes amenaçades es troben fora dels espais protegits, com els Parcs Naturals o les Zones d'Especial Conservació, i com ja avançàvem en l'estudi realitzat, alguns tipus d'explotacions forestals poden suposar un risc per a la supervivència d'aquestes plantes protegides [2].
També des del punt de vista micològic i licenológico, són destacables algunes de les espècies singulars oposades. Moltes d'elles amenaçades: Lobaria pulmonaria, Lobaria virens, Thelotrema lepadinum, Sticta canariensis, Sticta limbata, Nephroma parile, Piptoporus quercinus (catalogat com a vulnerable en la IUCN).
A més de tots ells, la presència d'espècies de fauna protegides és notable. L'estudi herpetològic realitzat al llarg de 10 anys [4] inclou 15 espècies, de les quals 7 gaudeixen de protecció a nivell europeu. No obstant això, les recerques realitzades per Aranzadi Z.E. amb exemplars autòctons han posat de manifest que les plantacions d'eucaliptus tenen una incidència directa sobre la seva salut i supervivència [5].A més de l'herpetofauna, cal destacar que la gestió del visó europeu en perill d'extinció (Mustela lutreola) i l'excés pirinenc (Galemys pyrenaicus), en el grau de conservació del qual hauria d'estar inclòs en el pla de forma, per tant en el del seu pla de conservació, la gestió de la qual, en el riu, la gestió del qual ha de ser protegida.
Mancant altres recerques, les dades esmentades són només el resultat dels estudis realitzats fins avui. A la vista de la potencialitat de les valls, no obstant això, es preveu que puguin ser també residència d'altres espècies protegides. Així mateix, les ubicacions de les valls actuen com a corredors naturals de les Zones d'Especial Conservació de Leitzaran, Urumea i Aiako Harria, protegides a nivell europeu, permetent la seva connectivitat.
Tenint en compte totes aquestes característiques, i tenint en compte la gestió forestal que s'està donant en aquest, els sotasignats, sol·licitem:
- Evitar noves plantacions d'eucaliptus a la vall de l'Urumea.
- Creació de corredors naturals entre plantacions d'eucaliptus ja realitzades.
- Manteniment o restauració del bosc autòcton a una distància de 100 metres del rierol en les zones en les quals s'hagin realitzat plantacions, tal com indiquen els plans de gestió del visó i de l'excés.
- Pla forestal estructurat i ordenat a nivell de conca, tenint en compte la conservació dels ecosistemes i espècies autòctones.
- Seguiment de les regates i espècies protegides autòctones, promovent la recerca per a mesurar l'impacte sobre la biodiversitat de les plantacions realitzades.
- Compliment de mesures estrictes i seguiment de les labors silvícoles que es realitzin.
- Dotar a aquestes valls d'un major grau de protecció, convertint-los en xarxes de microreservas, Parcs Naturals i ZEC prèviament plantejades.
- Coordinació entre institucions i investigadors.
La gestió d'aquestes valls, a més de la biodiversitat i el paisatge, incideix directament en la conservació de l'aigua i del sòl, així com en la gestió del risc d'inundació. Les conseqüències del canvi climàtic seran encara més greus en la mesura en què predominin plantacions de ràpid creixement. A més, la freqüència d'inundacions i els danys produïts en la conca de l'Urumea van augmentant en les últimes dècades. La tala de boscos, el cosit dels vessants per pistes, el moviment de terres i la compactació del sòl són sens dubte danys irreparables.
Malgrat l'existència de lleis i normes, considerem que aquestes no són suficients per a protegir el nostre patrimoni. La llarga història d'aquestes valls no explica la seva fragilitat. Ni contextos econòmics: El País Basc es troba entre els vuit països de la UE amb un PIB per càpita més alt. No serem capaços de preservar la biodiversitat i identitat d'aquests espais?
En aquest context, és de vital importància mantenir en bon estat de conservació la Deu i les seves artèries. És més, en aquests temps, en els quals tots els estudis demostren que la conservació de la biodiversitat està íntimament relacionada amb la nostra salut i amb el llegat que deixarem a les generacions esdevenidores. Considerem que la pandèmia per COVID-19 és la millor opció per a la reflexió.
Per tot això, fem una crida a posar en marxa al més aviat possible projectes reals de conservació de l'Urumea. La conservació dels llits i de la vegetació de ribera és una mesura de vida o mort tant per a espècies amenaçades com per a nosaltres, per la qual cosa és una prioritat comprar terrenys, conservar terrenys o restaurar rierols envoltats de plantacions. Aquest és el nostre repte i per a aquest projecte sol·licitem l'adhesió de diferents entitats, associacions i persones.
[1] Sanz-Azkue, I., Olariaga, I. & Díez, J. 2007 Anàlisi del patrimoni natural d'Hernani. Ajuntament d'Hernani.
[2] Sanz_Azkue, I., Díez-López J.R. i Olariaga-Ibarguren, I (2013). Inventory and mapping of xarxa-listed vascular flora in Hernani municipality (Guipúscoa, Basque Country). Munibe (Ciències Naturals-Ciències Naturals), (60), 7-38.
[3] Felipe-Díaz, A., Olariaga, I. & Sanz-Azkue, I. 2012. Anàlisi de la distribució geogràfica potencial de la falguera de Trichomanes speciosum en Hernani i conca de l'Urumea. Ajuntament d'Hernani.
[4] Sanz-Azkue, I. & Alkorta, E. 2017 Amfibis i rèptils d'Hernani i Inugurueta. Societat de Ciències Aranzadi. ISBN 978-84-945560-6-7
[5] Sanz-Azkue, I. 2018. El cas del tritó palmado. L'eucaliptus i el pi són perjudicials per als amfibis? 04-03-2018. Setmanal ARGIA. 2589 unitats.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
