Gairebé tots els processos fisiològics que formen una cèl·lula dirigeixen i controlen la migració de manera conjunta i autoorganitzada. A aquesta conclusió s'han arribat els investigadors de la UPV/EHU, que han comparat amb el moviment autoorganitzat de saldos d'àrabs. Treball publicat en la revista PNAS Nexus.
La migració cel·lular és un procés clau per al desenvolupament i el bon funcionament del cos humà. Les cèl·lules es mouen, per exemple, quan un organisme es desenvolupa en l'embrió, quan se cicatritza una ferida o a través de la metàstasi. Les fallades en el control inadequat de la migració cel·lular poden tenir conseqüències greus en algunes malalties importants com la malaltia de Crohn, uns certs desordres congènits del cervell i unes certes patologies immunològiques o vasculars.
Els investigadors de la UPV/EHU han analitzat els moviments de 700 cèl·lules i han conclòs que, a conseqüència d'aquest mecanisme molecular autoorganitzat, els processos bioquímic metabòlics que es produeixen en la cèl·lula formen una unitat funcional, totalment integrada com un tot únic, de manera que milers de processos fisiològics es converteixen en una sola entitat.
Mitjançant aquest mecanisme es produeix un comportament integrat en la cèl·lula amb el moviment autoorganitzat dels milers d'estornells que formen estructures molt ordenades i coordinades en migrar o amb la capacitat de les formigues d'estructurar el formiguer mitjançant comportaments col·lectius autoorganitzats.
Els investigadors han destacat que fins al moment no s'ha admès científicament que els moviments de desplaçament de les cèl·lules es regeixen per processos autoregulats de caràcter sistèmic que operen a nivell global. “Aquesta troballa científica aporta un nou enfocament a la pròpia cèl·lula i al nostre concepte de les seves capacitats funcionals”, explica Ildefons Martínez de la Font, investigador de la UPV que ha dirigit la recerca. A més, “la combinació de recerques i estudis moleculars habituals sobre la migració cel·lular des d'un punt de vista sistèmic pot ser determinant per al desenvolupament de teràpies eficaces de patologies relacionades amb malalties causades per una migració cel·lular inadequada”.