2015/09/17
eu es fr en cat gl
Aparecerá un contenido traducido automáticamente. ¿Deseas continuar?
Un contenu traduit automatiquement apparaîtra. Voulez-vous continuer?
An automatically translated content item will be displayed. Do you want to continue?
Apareixerà un contingut traduït automàticament. Vols continuar?
Aparecerá un contido traducido automaticamente. ¿Desexas continuar?
Els celacantos descobreixen que tenen pulmons en la fase embrionària
Text generat pel traductor automàtic Elia sense revisió posterior per traductors.
Elia Elhuyar
Comprendre l'evolució dels celacantos és un repte antic per als científics, ja que s'ha considerat una baula entre animals aquàtics i terrestres. En el registre fòssil apareix des de fa 410 milions d'anys, i encara que durant molts anys s'ha considerat que havia desaparegut al costat dels dinosaures, en l'actualitat es coneixen dues espècies hereves del primitiu celacanto, una a Indonèsia i una altra en Mozanbike. Doncs bé, analitzant el desenvolupament embrionari d'aquesta última, descobreixen que té pulmons en les seves fases inicials.
Celacanto en aigües de Sud-àfrica a 130 m de profunditat. Ed. Ballet Laurent
Els investigadors han analitzat totes les etapes del desenvolupament embrionari. Ed. Brito et al./Nature Communications
De fet, els celancantos d'avui manquen de pulmó, mentre que els pulmons calcificats són una de les característiques més destacades dels fòssils celacanto. Ara, utilitzant la tomografia de raigs X, investigadors de la Universitat de Rio de Janeiro han demostrat que l'embrió del celancanto en les seves primeres fases té pulmons aparentment funcionals. No obstant això, a mesura que avança en el seu desenvolupament es van deteriorant i per a arribar a l'edat adulta només queda un òrgan traça.
A més, els investigadors han proposat que l'òrgan gras dels celacantos d'avui va aparèixer en paral·lel a la pèrdua pulmonar. Aquest òrgan actua com a boia i es creu que es desenvoluparia en un camí d'adaptació a grans profunditats. Tots els resultats i conclusions de l'estudi han estat publicats en la revista Nature Communications.
