Un equip de físics del Geòrgia Institute of Technology dels Estats Units ha desenvolupat un material que simula la sensibilitat de la pell humana. El material separa la pressió de contacte en funció de la pressió que exerceixi en el moment del contacte, que és la que modifica les característiques elèctriques amb gran precisió. Els dits d'una mà robòtica podran ajustar la força necessària en agafar un objecte en funció de la sensibilitat artificial del material. La idea no és nova,
però sí el sistema. La sensibilitat dels dits naturals és elevada, ja que en tocar-se canvien les característiques elèctriques de la pell, principi que ha estat habitual en la robòtica. La clau està a descobrir quines característiques elèctriques aporten una gran precisió en la mesura de la pressió.Fins ara els
sistemes no han tingut molt d'èxit perquè s'han basat en la resistivitat del material. Depenent de la pressió que estigui realitzant el material, la resistència a un corrent elèctric varia, per la qual cosa la pressió pot ajustar-se mitjançant la mesura d'aquest paràmetre en funció de les necessitats. Era una bona idea, però en la pràctica ofereix resultats molt poc detallats. La solució del Geòrgia
Institute of Technology consisteix a crear una xarxa de transistors piezoelèctrics. Un corrent elèctric per pressió controla el corrent de sortida de cada transistor. És a dir, la pressió en aquesta posició concreta de cada transistor modula el corrent elèctric. Els físics han fabricat una xarxa de 8.400 transistors en superfície artificial, cadascun amb 1.500 nanohilos, i amb aquesta estructura han aconseguit una superfície artificial amb 8.400 taxeles –tactile píxels-. La resolució tàctil és de 20-50 micròmetres, és a dir, centenars de vegades la que té el sistema resistivo. Amb aquests mitjans, la superfície pot separar la pressió de 10 kPa, que exerceix el dit en prémer el teclat d'un ordinador. No és tan sensible com el dit natural, però l'avanç és molt gran.