Hi ha menys?
Text generat pel traductor automàtic Elia sense revisió posterior per traductors. Elia Elhuyar
Quan en la dècada dels 80 es va aconseguir mesurar la càrrega d'un sol electró es va considerar que era la unitat bàsica més petita d'aquest elèctric. Però en 1982 el físic Robert Laughlin va llançar una forma senzilla d'explicar complexes interaccions entre electrons.
Segons la seva teoria, els electrons actuen com a partícules fictícies sense interacció i la seva càrrega és equivalent a les fraccions imparelles del denominador de la càrrega elèctrica de l'electró (1/3, 1/5, 1/7...).
Ara, els investigadors del Weizmann Institute han mesurat l'equivalent a una cinquena part de la càrrega d'un sol electró (la conductància del sistema elèctric era 2/5 de la conductància quàntica) i han donat per provada aquella teoria. 1.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
