L'estudi de les dents proporciona informació valuosa sobre els éssers humans del passat. Per exemple, l'estudi de l'erosió causada pel seu ús com a tercera mà ha permès conèixer millor alguns dels seus hàbits i pràctiques. En la Universitat de Cantàbria s'han investigat una sèrie de dents recentment estudiades: les dents de llet. Gràcies a això han descobert que els nens del Paleolític participaven en les tasques del grup.
En concret, vuit nens neandertals i sapiens de fa 100.000 a 60.000 anys han estudiat el desgast no masticador de les dents de llet, és a dir, el relacionat amb la cultura. Són dents localitzades en els següents jaciments de les coves del Cantàbric: Axlor (Dima), Santa Catalina (Lekeitio), El Castell (Cantàbria) i Les Caldas i Tito de Bustillo (Astúries), entre cultures musterianas i madalenias.
Els resultats han estat publicats en la revista Journal Of Human Evolution. Entre altres coses, han demostrat que els nens tenen marques en les dents que es produeixen en certes activitats, com per exemple, les produïdes per l'agarri d'un material (cuir, carn...) entre les dents i una mà, i pel tall amb l'altra mà sobre el foc. A més, han confirmat que eren dretes i que usaven fibres vegetals per a netejar les dents.