La molècula considerada clau per a la memòria no és tan important com es pensava

Galarraga Aiestaran, Ana

Elhuyar Zientzia

Dues recerques independents entre si han demostrat que l'enzim conegut fins ara amb el nom de molècula de la memòria no és l'eix, en contra del que mostraven els últims estudis realitzats.
oroimenerako-gakotzat-jotzen-zen-molekula-ez-da-us
Una rata fent un experiment relacionat amb la memòria. Ed. Science/AAAS

Aquesta molècula és l'enzim Protein cinasa M, que es va popularitzar a partir de 2006 perquè semblava imprescindible per a la memòria i l'emmagatzematge. Això és el que van concloure en una recerca duta a terme en aquest any, i altres recerques posteriors han reforçat aquesta convicció. De fet, la majoria de les recerques s'han centrat en el bloqueig o augment de la protein cinasa M-zeta. Per exemple, mitjançant la injecció d'un pèptid anomenat ZIP en el cervell, el bloqueig de l'enzim ha permès eliminar diferents tipus de memòries en recerques amb rosegadors, mosques i melses marines. En 2011 es va aconseguir reforçar la memòria d'algunes rates mitjançant la injecció de virus que contenien còpies del gen protein cinasa M-zeta. No obstant això, les recerques que s'han dut a terme ara han seguit un altre camí. Un equip de la Universitat Johns Hopkins i un altre de la Universitat de Califòrnia han creat per separat ratolins transgènics sense enzims de la memòria. I els ratolins no han tingut cap problema de memòria, ni en cap dels grups. A més, tots dos equips han demostrat que el pèptid ZIP aconsegueix eliminar les memòries, encara que els ratolins no tinguin l'enzim protein cinasa M-zeta. Per tant, aquestes dues últimes recerques han posat de manifest que, no sols el protein cinasa M-zeta no és tan important com pensaven abans, sinó que encara tenen moltes preguntes que donar resposta al seu funcionament. La revista Nature ha publicat les seves recerques.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila