Aquesta molècula és l'enzim Protein cinasa M, que es va popularitzar a partir de 2006 perquè semblava imprescindible per a la memòria i l'emmagatzematge. Això és el que van concloure en una recerca duta a terme en aquest any, i altres recerques posteriors han reforçat aquesta convicció. De fet, la majoria de les recerques s'han centrat en el bloqueig o augment de la protein cinasa M-zeta. Per exemple, mitjançant la injecció d'un pèptid anomenat ZIP en el cervell, el bloqueig de l'enzim ha permès eliminar diferents tipus de memòries en recerques amb rosegadors, mosques i melses marines. En 2011 es va aconseguir reforçar la memòria d'algunes rates mitjançant la injecció de virus que contenien còpies del gen protein cinasa M-zeta. No obstant això, les recerques que s'han dut a terme ara han seguit un altre camí. Un equip de la Universitat Johns Hopkins i un altre de la Universitat de Califòrnia han creat per separat ratolins transgènics sense enzims de la memòria. I els ratolins no han tingut cap problema de memòria, ni en cap dels grups. A més, tots dos equips han demostrat que el pèptid ZIP aconsegueix eliminar les memòries, encara que els ratolins no tinguin l'enzim protein cinasa M-zeta. Per tant, aquestes dues últimes recerques han posat de manifest que, no sols el protein cinasa M-zeta no és tan important com pensaven abans, sinó que encara tenen moltes preguntes que donar resposta al seu funcionament. La revista Nature ha publicat les seves recerques.