L'ordinador molecular, l'ordinador del futur
Elhuyar Fundazioa
Un equip d'investigadors de l'empresa Hewlett Packard i la Universitat de Califòrnia han desenvolupat una molècula artificial capaç de funcionar com a interruptors, element bàsic per a tots els ordinadors.
Aquesta nova tecnologia substituirà en un futur molt pròxim als xips de silici actuals, i els ordinadors seran milions de vegades més potents i ràpids que els actuals. James Heat, professor de química de la Universitat de la UCLA, ha afirmat que "els nous xips faran els càlculs mil milions de vegades més ràpid que el Pentium actual. Un xip petit dissenyat amb aquesta tecnologia pot tenir la mateixa capacitat de computació que 100 processadors actuals".
L'assoliment es basa en: A una molècula anomenada Rotaxano se li ha d'induir la funció d'interruptor, és a dir, que sigui capaç de prendre les configuracions 0 i 1, generant els canvis de tensió que representen els bits que componen la informació. La molècula de Rotaxano és menor que el nanòmetre, un milió de mil·límetres. Per això, el cost de producció seria molt inferior al dels xips actuals. El problema és que encara no hi hagi cablejat suficient perquè unes molècules intercanviïn informació, formant circuits.
Les possibilitats que ofereix aquest nou descobriment són impensables. Un dels coordinadors del projecte, Phil Kuekes, sosté que el Viatge Imaginari d'Asimov podria convertir-se en realitat, introduint en el cos humà un ordinador capaç de detectar qualsevol problema de salut.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
