Les nanobacterias, sí?
Les nanobacterias han tornat a qüestionar la vida en un article de la revista PNAS. J. Martel i J. En l'estudi realitzat per Young s'han produït partícules com nanobacterias mitjançant la mescla de sèrum humà i carbonat càlcic. Aquests resultats s'han assemblat a les suposades nanobacterias criades de manera espontània en el sèrum humà i han vist que són idèntiques, però no han trobat rastre d'ADN o ARN. A continuació, s'ha produït una radiació suficient per a matar a qualsevol ésser viu i les partícules generades no han sofert cap canvi.
Tots dos investigadors consideren que aquestes estructures es deuen a la reacció química entre el calci i el diòxid de carboni. Tots dos són habituals en la sang i, en tractar-se d'una complexa molècula orgànica i mineral, seria normal que es peguessin proteïnes i altres molècules orgàniques en la pell. Per tant, no poden créixer amb formes regulars, com a cristalls, o adopten formes com a bacteris.
Les primeres cites de les nanobacterias daten de la dècada dels 80 i va començar a usar-se la paraula nanobacterio cap a 1990. Es tracta d'éssers vius d'entre 200 i 300 nanòmetres, per sota del límit mínim permès per a la vida possible. En diversos assajos han sorgit estructures que serien nanobacterias. En humans s'han relacionat amb diverses malalties relacionades amb la calcificació, així com amb nombrosos processos de calcificació en la naturalesa. També es diu que en el meteorit ALH84001 hi ha una possible nanobacteria fòssil. Una empresa ja té comercialitzat un kit de detecció de nanobacterias en recerques mèdiques.
Sempre s'han associat a processos de calcificació i s'ha comentat que es reprodueixen cada cinc dies, però mai s'ha aconseguit aïllar restes d'ADN o ARN. Es va afirmar que ho van obtenir en un article, però es va confirmar que va ser la contaminació típica de la tècnica de PCR. En l'actualitat, investigadors de la clínica Maig intenten aïllar l'ADN o l'ARN de les nanobacterias.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
