Des que es va conèixer per primera vegada (en) que el virus de la verola del mico infectava als homes, mai s'ha contaminat a tanta gent fora de l'àmbit endèmic del virus, és a dir, Àfrica occidental i el canó del Congo. Això ha despertat la preocupació i un grup d'investigadors ha determinat les prioritats científiques i socials per a investigar el fenomen en la revista The Lancet Infectious Diseases.
Els articulistes són del Regne Unit, Portugal, Nigèria, Congo i Dinamarca, i afirmen que la situació requereix abordar com més aviat millor l'estratègia Salut única, és a dir, cuidar la salut del medi ambient i dels animals per a cuidar la salut humana.
També caldria aclarir si a Europa ja s'estava estenent la verola dels micos de persona a persona. Perquè els casos actuals no tenen res a veure amb Àfrica. Consideren necessari aclarir si s'han modificat les característiques del virus quant a transmissió o virulència. No obstant això, han recordat que es tracta d'un virus d'ADN, per la qual cosa és més estable que els virus d'ARN. A més, els estudis genètics han demostrat que Àfrica és similar a la variant occidental (més benigna que l'altra).
Consideren lamentable que tant s'hagi posat l'accent que s'ha estès entre els homes que han mantingut relacions sexuals amb homes. Consideren que això pot ser un estigma i adverteixen dels perjudicis que això comporta. Per tant, han prioritzat la cura de la comunicació perquè sigui justa i no estigmatitzadora, dirigida a la comunitat i orientada a la prevenció. I recorden que perquè la prevenció i la detecció de casos siguin eficaços, la comunicació ha de ser en tots dos sentits.
També destaquen que la majoria dels afectats tenen entre 20 i 50 anys. Aquests ja no estan vacunats contra la verola, per la qual cosa no tenen la immunitat creuada que proporciona aquesta vacuna. Ara es poden inserir els que han tingut contacte directe amb els infectats i hi ha un antivirus (tecovirimat). Consideren important definir els usos de la vacuna i el tractament i garantir que arribin a tots els que el necessitin.
D'altra banda, el virus de la verola dels micos arriba a un per mitjà de rosegadors o altres persones. Conèixer bé aquesta dinàmica és fonamental, segons els investigadors. També la protecció dels treballadors sanitaris.
En definitiva, creuen que aquestes últimes manifestacions de la verola dels micos han posat de manifest la necessitat de mantenir un sistema global i fort de guarda i resposta. Per tant, consideren imprescindible el seu suport econòmic i polític.