Làsers atòmics
Es pot dir que 1997 serà del làser atòmic. Fins ara els làsers clàssics emeten llum, però els làsers atòmics emetrien raigs de matèria més fins que el pèl. La possessió encara d'aquesta mena de làsers sembla una ciència-ficció, però en 1997 s'ha fet el primer pas.
Wolfgang Ketterle i el seu equip de Massachusetts Institute of Technology (MIT) dels Estats Units han preparat un revolucionari làser en el laboratori. En lloc d'emetre el raig de llum projecta un fi raig d'àtoms. Manipular la matèria a nivell de l'àtom, concentrar-la a un raig molt precís i arribar a distàncies molt llargues és el somni de molts científics.
Aquest avanç tecnològic és una etapa més del llarg camí científic. El seu origen es remunta a l'any 1924, quan Albert Einstein i Satyendranath Bose van donar a conèixer un estrany estat de la matèria. En aquesta situació els àtoms perdien el seu caràcter individual i formaven un conjunt. Els àtoms es comportaven com si formessin una partícula quàntica gegant. No obstant això, per a obtenir aquest resultat, conegut com a condensació Bose-Einstein, primer és necessari refredar els àtoms fins pràcticament zero absoluts (-273,15 (C).
Durant molt de temps ha estat molt difícil aconseguir aquestes temperatures, però en 1995 dos grups d'investigadors nord-americans van acostar els àtoms als més d'un milió de graus de l'última frontera del fred. L'equip de Ketterle va superar l'assaig el mes de novembre passat, quan va aconseguir la seva primera pulsació làser.
Encara és necessari afinar el procediment. De fet, el raig dels àtoms no és continu, funciona a ratxes successives i la direcció no està controlada. No obstant això, l'exèrcit estatunidenc investiga les possibles aplicacions del làser atòmic.
El làser atòmic pot fer els somnis desitjats, però també té les seves limitacions. De moment només pot treballar en buit perquè en l'atmosfera el raig dels àtoms s'eliminaria immediatament.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
