Amb aquesta bonica planta començarem a conèixer una nova família, les gramínies. En el seu interior hi ha uns 500 gèneres i unes 8.000 espècies. Molts d'ells són bàsics en l'alimentació humana (cereals, canya de sucre...), uns altres molt útils per als animals (per exemple, gramínies de pastures) o per a diferents usos (per exemple, canyes de bambú). De fet, hem de dir que aquesta família és molt coneguda i de gran importància entre nosaltres.
Generalment són herbàcies, amb fulles distóficas o difícilment articulades en espiral. Les flors, per part seva, són molt petites i invisibles, hermafrodites o monoparentals i enemics de persones al·lèrgiques. Els fruits solen ser secs i indehiscentes.
La planta que analitzem en aquest número és una de les gramínies més boniques que apareixen entre nosaltres. El gènere Lagurus té una sola espècie i per a identificar-la el lector no tindrà cap dificultat. Per a això, si realitzem una visita a les últimes dunes de la nostra costa a mitjan primavera, podreu gaudir de la seva espectacular esplendor. Per exemple, acostar-se a la zona d'Inurritza, en Zarautz, al biòtop protegit, seria una bona opció. Planta de 10-40 cm de grandària, peluda i de color verd marró.
La inflorescència és molt cridanera, globular, blanquinosa, peluda i plena. Com ja s'ha indicat, es distribueix per les platges i dunes de la costa, si aquests sistemes tenen una mínima vegetació. Dels diferents emplaçaments de la nostra costa han desaparegut a causa de la pressió exercida per l'home (Getaria, Hondarribia…) i la conservació de les últimes dunes que ens queden és imprescindible per a les espècies pròpies d'aquests sistemes. Finalment, en tractar-se d'una planta molt decorativa i ben conservada per sequera, lamentablement s'ha rebut massa.
Lagurus Família: gramínies |