Un grup informàtic de la UPV/EHU treballa en una recerca que pot aportar molt des del punt de vista de la inclusió: s'està desenvolupant un sistema automàtic d'identificació del llenguatge de signes utilitzant els punts de referència de les mans extretes dels vídeos. De fet, 70 milions de persones en el món amb discapacitat auditiva utilitzen el llenguatge de signes per a comunicar-se, però com la resta no coneix el llenguatge de signes, sofreixen problemes per a comunicar-se en el dia a dia.
En els últims anys s'ha fet un gran esforç tecnològic en el camp del coneixement automàtic de les llengües orals, però queden excloses les 300 llengües que es troben en el món. En aquesta ocasió, l'equip de catedràtic de Ciència de la Computació i Intel·ligència Artificial de la UPV/EHU Basilio Sierra està desenvolupant un sistema d'identificació de la llengua argentina.
Estructures lingüístiques i característiques de les llengües d'origen
En el nou sistema, en cada fotograma de vídeo es recullen els punts de referència de la mà, es generen els grups d'arbres, s'identifiquen i classifiquen les seves característiques mitjançant algorismes matemàtics. Els investigadors han hagut de tenir en compte les estructures lingüístiques i les característiques pròpies de les llengües minoritàries. Per això, a més de la posició i moviment de la mà, han de detectar l'orientació, ja que un gest pot tenir un significat diferent segons l'orientació.
D'altra banda, també han hagut de tenir en compte l'ortografia digital, ja que hi ha paraules que es delaten (si no es coneix el signe de la paraula, per a indicar noms propis, o per a ressaltar una paraula, entre altres). Segons l'origen de la llengua de signes, l'ortografia digital pot prendre una gran importància: en el llenguatge gestual americà, per exemple, pot ocupar entre un 12 i un 35% de la conversa, però en l'italià només s'utilitza per a expressar paraules estrangeres.
Els investigadors admeten que per a comprendre el llenguatge gestual és imprescindible recollir no sols els gestos de les mans sinó també els gestos de la cara. Per exemple, el rostre és fonamental a l'hora d'oracions de la zona. I assenyalen que, de moment, el nou sistema s'ha basat en els gestos de les mans. Però diuen que els resultats són molt bons.
S'han fet alguns intents previs, però la majoria demanaven mètodes intrusius, com l'ús de guants electrònics per part del parlant. El nou sistema no el necessita. L'estudi ha estat publicat en la revista Plos One.