Creen un model de ratolí per a investigar immunoteràpia en càncer de fetge

Per primera vegada han aclarit per què la immunoteràpia no és efectiva en alguns càncers de fetge i han creat un model de ratolí per a provar tractaments eficaços. La recerca ha estat liderada pels investigadors navarresos Marina Ruiz de Galarreta Martínez i Amaia Lujanbio Goizueta del laboratori Lujambio (Facultat de Medicina Icahn de Mount Sinaiko, Nova York).

Els investigadors han explicat que el càncer de fetge és el sisè més freqüent i el quart més letal, ja que no existeix un tractament eficaç. En altres càncers difícils, la immunoteràpia està donant molt bons resultats, com el càncer de pulmó i el melanoma. La immunoteràpia consisteix a activar el sistema immunitari per a destruir cèl·lules tumorals.

El càncer de fetge també està experimentant grans avanços en aquest camp. Per exemple, en el carcinoma hepatocel·lular (el més freqüent entre els càncers hepàtics), les cèl·lules tumorals creen una capa protectora que impedeix la immunoteràpia. Per tant, el tractament inmunoterapeútico es basa en l'eliminació d'aquesta capa.

Tanmateix, en alguns casos això no és suficient. Els investigadors han demostrat que l'activació del gen de la proteïna beta-catenina (gen CTNNB1) produeix una resistència a la immunoteràpia fins i tot a la retirada de la capa protectora. D'aquí es dedueix que en pacients en els quals la immunoteràpia no és efectiva, tal vegada aquest gen tingui una mutació.

Per a la seva millor anàlisi i desenvolupament de tractaments substitutius han creat un model de ratolí mitjançant la tècnica CRISPR-Cas 9. L'estudi ha estat publicat en la revista Cancer Discovery.