Ciència del País Basc Sud: quadre clínic
Aquest títol sembla una introducció a una anàlisi derrotista. Però estàs un moment abans d'arribar a les conclusions. Abans d'orientar qualsevol formació cal analitzar amb precisió tots els símptomes de la malaltia. Després es veurà si hi ha solució! Per raons històriques, Euskal Herria ha estat situada a Espanya en el món de la ciència. Espanya va prendre la decisió del XVI. En el segle XVIII, quan es va produir el moviment de Contrareforma contra la Reforma de Martín Luther.
Totes les activitats de la Universitat van quedar sota el Dogma de l'Església, prohibint el debat i la recerca experimental. Així, Espanya XVII. Va renunciar als descobriments del segle XIX i en el mateix sentit També als avanços de la Revolució Industrial del segle XX. De ser un dels imperis més terrorífics, Espanya va passar a ser un pobre remolc secundari en el camp tecnològic. I per descomptat, també en economia.
En aquesta situació, en lloc de promoure la recerca local i generar tecnologia, s'ha portat de fora i la formació d'investigadors en l'Estat espanyol ha estat molt dolenta. Després de la segona guerra mundial fins a 1978, en l'Estat espanyol el 0,3% del Producte Interior Brut (PIB) es destinava a recerca, enfront del 1,8-2% d'altres països avançats. En general, sis de cada deu empreses utilitzaven oficialment la patent o processos estrangers, molts afusellats.
En l'actualitat, després d'una aparent millora, Espanya ha aconseguit el 0,82% del PIB en despeses de recerca, mentre que els països més avançats d'Europa ronden el 2,1%. No obstant això, cal dir que a Espanya només les empreses realitzen el 8% de la despesa de recerca, mentre que als Estats Units és el 37% i al Japó el 43%. Per tant, la recerca que es realitza no està relacionada amb el treball en l'empresa, ni tindrà en el futur una relació directa amb la riquesa econòmica. L'esforç dels polítics segueix sense arrelar en el desert creat per la Contrareforma.
Per desgràcia, Hego Euskal Herria no és la zona mitjana d'Espanya. A causa de la situació política, fins a 1978 no es va poder crear una Universitat Pública del País Basc (voluntats), i els projectes de recerca que es van dur a terme van suposar el 6% del que es feia a Espanya, a pesar que es generava prop del 20% del PIB i que era una de les rendes més altes per persona. Fins avui, l'entitat de recerca “Consell Superior de Recerques Científiques” no té seu o laboratori en Hego Euskal Herria, malgrat comptar amb més de 3.000 investigadors i 10.000 empleats al llarg de l'Estat.
Des de la creació del Govern Basc s'han realitzat grans esforços per a revitalitzar la recerca i la tecnologia, encara que es tracti d'accions i no d'un pla especial i global. Mentre no adquireixi competències per a la recerca, Hego Euskal Herria continuarà en la dinàmica del pla general d'Espanya i, mentre no canviï aquesta situació, els desequilibris que s'han generat anteriorment es mantindran de la mateixa manera que fins ara romanen fixos.
Així, podem dir que el Quadre Clínic esmentat en el títol és bastant preocupant. No obstant això, existeixen solucions.
De la mateixa manera que la contrareforma va resultar perjudicial, podem prendre mesures històriques per a millorar la situació científica i tecnològica del País Basc.
- Impulsar de manera especial l'educació (a tots els nivells) per a millorar el nivell d'aprenentatge que rep cada alumne. El nostre primer objectiu hauria de ser crear una massa científica de qualitat.
- El territori basc hauria de comptar amb una política científica pròpia.
- A cada investigador se li hauria de fer un seguiment estret des de les institucions públiques per a augmentar la millora a través de la relació personal.
- En els pròxims 25 anys Euskal Herria hauria d'invertir el 3% del PIB en recerca, i la part dels projectes empresarials hauria d'aconseguir el 25% en aquest termini.
La Ciència d'Hego Euskal Herria no funciona molt bé, però si comprenem bé la seva importància històrica la completarem.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
