A través d'aquesta bella espècie que hem triat per a aquest número, podrem conèixer la vegetació psamófila. Encara que analitzarem l'evaporació en les dunes, veurem algunes claus sobre la seva família i el seu gènere abans de submergir-se en això.
Molts dels conbolbuláceos solen ser plantes trepadoras, com l'esquerra blanca, a vegades també poden ser paràsits i generalment presenten grans flors de simetria radial. Dins d'aquesta família es coneixen cinc gèneres a Europa, encara que un d'ells, l'Ipomoea, és originari de Sud-amèrica i està naturalitzat en el sud d'Europa. A Euskal Herria també s'esmenten quatre gèneres. A més, dins del gènere Calystegia apareixen entre nosaltres dos de les tres espècies que es descriuen a Europa.
Però anem al gra. L'evaporació en les dunes és una de les més belles plantes psamófilas. És rèptil i forma sobre la sorra una xarxa fixadora de colors. Les seves fulles són una mica carnoses i tenen forma renal. Les flors també són cridaneres i presenten una corol·la en forma d'embut que remata un llarg pendúnculo. És gran (4-5 cm) i de color rosa clar. Floreix especialment entre maig i juliol. El fruit és una càpsula de quatre valvas, amb llavors circulars negres en el seu interior.
Aquesta planta s'estén normalment en zones mòbils de dunes i platges, i al País Basc ocorre així, és a dir, en les últimes zones que ofereixen aquesta possibilitat. Aquesta espècie va ser descoberta en 1870 pels botànics Willkomm i Lange a Sant Sebastià i Portugalete. La recerca d'altres botànics ens ha permès saber que en l'actualitat es podia trobar en altres zones de la nostra costa, però lamentablement, la pressió humana que s'està imposant en moltes regions ha fet desaparèixer entre nosaltres aquesta bella planta.
La Terra de les Dunes també és usada com a herba medicinal per molts, ja que gràcies a una resina que posseeix és un gran purgante. El seu rizoma també s'utilitza per a curar hidropesis, paràlisi, escorbut i reuma.
Família: Conbolbuláceos |