Els premis CAF-Elhuyar s'han lliurat en Tabakalera. Els guanyadors han estat l'enginyer Xabier Artaetxebarria Artieda, el biòleg Antton Alberdi Estibaritz, el periodista Edu Lartzaguren Urdangarin i l'investigador Enrique Hurtado Mendieta. El premi ha estat atorgat al zoòleg Kepa Altonaga Sustatxa.
Tabakalera ha estat un lloc de trobada de científics, periodistes i divulgadors. En el marc del Centre Internacional de Cultura Contemporània, els premis CAF-Elhuyar han volgut destacar que la cultura científica també forma part de la cultura.
Els guanyadors han estat:
Premi al millor article de divulgació general: “Per què som bons?”, Xabier Artaetxebarria Artieda.
Premi a articles basats en la tesi de l'autor: “Senar hegoa, han hanga: seguint la petjada de la ratapinyada orejón alpí”, Antton Alberdi Estibaritz.
Premio Periodisme: Reportatge sobre la clonació “Vaca i torna” d'Edu Lartzaguren Urdangarin.
Beca de creació en societat científica: Projecte “Txalaparta digital i interactiva”, d'Enrique Hurtado Mendieta.
Premi Elhuyar: Kepa Altonaga Sustatxa biòleg i acadèmic corresponent. S'ha volgut reconèixer la gran labor realitzada en la normalització i socialització del basc.
Per què som bons?
L'enginyer de telecomunicacions donostiarra Xabier Artaetxebarria Artieda ha rebut el premi al millor article de divulgació general. Reflexiona sobre l'altruisme. El comportament altruista es manifesta entre individus de la mateixa espècie, així com entre diferents espècies, però també s'ha dit que va en contra de la selecció natural. Artaetxebarria ha recordat en el seu article les controvèrsies que existeixen entre els científics per a aclarir quins processos evolutius afecten sobretot l'origen de l'altruisme.
Segons el jurat, el tema triat per l'autor és atractiu per a tots, i gràcies a la seva clara redacció i al ric llenguatge, ha aconseguit crear un article agradable. Ha estat capaç de plasmar adequadament les raons de totes dues parts per a il·lustrar el debat que hi ha sobre el tema.
Artaetxebarria recorda la primera vegada que va escoltar altruisme en recollir el premi. “Fa set anys vaig guanyar aquest mateix premi amb un altre article i em van convidar a donar una conferència en la UEU. Allí vaig conèixer a un professor de la UPV, Arturo Elosegi, i ell em va parlar per primera vegada de Richard Dawkins, un dels protagonistes de l'article. A més, amb una acció altruista, al cap d'uns dies em va enviar a casa un llibre escrit per ell, que va resultar guanyador de la 1a edició dels premis CAF-Elhuyar: El sexe com a motor de l'evolució. En un capítol parlava de l'origen de l'altruisme. Fa 7 anys no vaig tenir l'oportunitat d'agrair a Arturo i ara vull agrair aquesta acció altruista”.
Senar hegoa, allí la cama
El biòleg elgoibarrés Antton Alberdi Estibaritz ha estat guardonat amb el premi als articles basats en la tesi “Senar hegoa, han han han zangoa: saguzar belarrihandi alpí seguint la petjada”.
Així ho diu Alberdi en el seu treball: “Ens agradaria volar, respirar sota l'aigua, veure-ho a les fosques, no passar fred… però no podem. En la naturalesa, els desitjos i somnis de cadascun tenen límits i tots els éssers vius vivim dins d'uns límits determinats. Però per això podem gaudir de la biodiversitat del nostre entorn, perquè cadascun dels éssers vius compleix el seu espai, el seu nínxol ecològic, en la immensitat de les condicions naturals. Conèixer els nínxols ecològics dels éssers vius és un dels pilars de la biologia”. Alberdi ha realitzat la seva tesi doctoral sobre l'ecologia i evolució de la ratapinyada orejero alpí.
El jurat ha manifestat que està perfectament escrit el treball que ha presentat als premis, explicant clarament els aspectes més tècnics, malgrat la seva complexitat. La imatge que adjunta també ha estat de gran ajuda i utilitat per a transmetre la informació d'una manera comprensible i atractiva. Finalment, comenta molt bé la contribució de la seva recerca al tema.
Alberdi aprofita l'esdeveniment per a reivindicar canvis en la normativa de beques de recerca. En la seva opinió, la seva parella, la biòloga Ostaizka Aizpurua, va haver de demanar que es modifiqués la data de l'entrevista d'una beca de recerca sol·licitada al Govern Basc quan estava embarassada, ja que en principi era precisament aquest dia quan partia. La seva resposta va ser negativa. Ambdues estan a Dinamarca amb una altra beca. Sol·licita que es modifiqui la normativa per a la pròxima convocatòria perquè no torni a ocórrer.
“Crec que la recerca i la divulgació científica són indissociables” -afegeix Alberdi. Per això, ha sol·licitat que en les convocatòries de subvencions es valori el treball que realitzen els investigadors en la divulgació. I que, en la mesura que sigui possible, destinin als investigadors a fer divulgació, “perquè tots sentim que la divulgació és part de la recerca”.
Vaca i volta
El periodista Edu Lartzaguren Urdangarin ha rebut el Premi de Periodisme gràcies al reportatge sobre la clonació “Vaca i Berriz” publicat en el periòdic Berria.
Així ha començat l'article Lartzaguren: “A la Xina volen passar la clonació del laboratori a la fàbrica i convertir-se en un procés industrial convencional. Per a 2020 volen produir anualment un milió de vaques clonades. Amb altres animals formaran la cadena de producció i tot està preparat perquè la societat internacional, quan estigui a prop, incorpori a l'home al catàleg.”
Segons el jurat, ha abordat el tema des d'un punt de vista original, enfocant-lo des del punt de vista econòmic pragmàtic. El reportatge es completa amb entrevistes a experts, la qual cosa augmenta el valor del treball. D'altra banda, ha utilitzat un to lleuger i fàcil de llegir i un llenguatge ric. El lector s'uneix al títol.
Així ho ha manifestat Lartzaguren quan rep el premi: “La clonació no és una qüestió de futur. Ja és una cosa molt comuna. Tots els sistemes estan preparats per a clonar a l'home. La ciència sembla ficció, però ara tot està llest per a fer-ho. Encara no han clonat a un ésser humà perquè el món no està preparat filosòficament o èticament. Malgrat estar tècnicament preparats, els investigadors temen una reacció adversa. Però es farà… quan trobin un bon motiu per a fer-ho”.
Txalaparta digital i interactiva
Els mitjans de comunicació no són l'única via per a socialitzar la ciència. Així ho demostren els projectes de la categoria de beques de creació en ciència societat. Enguany el projecte “Txalaparta digital i interactiva” presentat per Enrique Hurtado Mendieta ha estat el guanyador. Ha realitzat la seva tesi doctoral en el departament d'Art i Tecnologia de la UPV/EHU, amb l'objectiu d'investigar la txalaparta des del punt de vista de la música que es crea per ordinador.
El jurat considera que el projecte presentat és elaborat, ben definit i factible. Basada en la txalaparta, és un instrument conegut que pot despertar interès en molta gent, no sols entre els txalapartaris, sinó també en altres àmbits. D'altra banda, l'ús de la tecnologia lliure contribueix de manera important a la socialització, per la qual cosa en aquest sentit, també s'ajusta plenament als objectius i criteris de la beca. Finalment, cal destacar que l'autor del projecte ha arribat a la tradició des de la tecnologia, alhora que utilitza la tecnologia per a posar-la en el camí del futur.
“Amb aquesta beca m'agradaria ampliar més la recerca realitzada en la tesi doctoral entre els txalapartaris. Hi ha molta gent que ha treballat en la txalaparta, i és atractiva per a la gent en general”.
Premi Elhuyar de Mèrit
El Premi és atorgat pel Patronat de la Fundació Elhuyar. La d'enguany ha estat rebuda pel biòleg biscaí Kepa Altonaga Sustatxa, que ha volgut reconèixer la seva labor en la normalització del basc i en la socialització de la ciència.
Nascut en Loiu, Altonaga es va llicenciar en Biologia en 1980 i poc després es va incorporar a la Facultat de Ciències com a professor de la Universitat del País Basc. En el camp de la recerca, durant molts anys ha analitzat les peripècies i caragols. Membre de la Universitat Basca d'Estiu i director des de 1992 fins a 1995, va ser nomenat acadèmic corresponent en 2003.
Kepa també coneix bé els premis CAF-Elhuyar, que sovint ha estat guardonat. Ha estat guardonat amb el Premi als Llibres de Divulgació 1996, 1999 i 2003 en tres ocasions, sent el resultat dels següents assajos: Marquès de Folin: rosegadors i bascos a l'illa perduda, Armand David, pare de panda i metge d'Etxepare Aldude. A més ha escrit altres intents com: Darwin (publicat en 2010 i guardonat amb el premi Juan Zelaia) o Back to Leizarraga (publicat en 2015).
La producció de Kepa, a més de científica, és per tant literària, gran i d'alta qualitat. El Patronat de la Fundació Elhuyar ha atorgat el Premi CAF-Elhuyar de Mèrits 2015 pels assajos, treballs i articles redactats per Altonaga al llarg de la seva trajectòria professional, pel seu rigor i contribució a l'àmbit del basc.
Altonaga ha rebut el premi amb molt d'humor. “Tinc molta satisfacció, veient que el meu treball és benvolgut. Però quan em vaig assabentar del premi haig de dir que em vaig quedar una mica durat, pensant que jo sóc jove. Però va servir per a prendre consciència del temps transcorregut entre dos i tres dies”.
Mirant cap endarrere, va acceptar que per a ell va ser una escola. “Allí vaig trobar un humus apropiat per a créixer, per a respirar l'atmosfera adequada”. No obstant això, va aprofitar per a reflexionar sobre el basc que utilitza Elhuyar: “Crec que els vols domesticos estan bé, i amb el model lingüístic que hem aconseguit per a això, podem estar còmodes. Però crec que per a aquests vols transoceànics, necessitem un altre paradigma”.
Canvi de coneixement
Un altre dels protagonistes de la jornada ha estat la cançó Izarren zuria. Canvi de coneixement. En l'acte han recordat les paraules de Xabier Lete, amb l'objectiu de “canviar coneixent”, tant Elhuyar com els investigadors i divulgadors allí reunits.
El lema dels premis CAF-Elhuyar d'enguany és "Posa't la vacuna a favor de la cultura científica" ha estat i hem preguntat als guanyadors d'anys anteriors què és per a ells la cultura científica.
Després del lliurament dels premis, la festa continua. Els assistents han tingut l'oportunitat de xerrar entre amics i menjar un lunch. Tornarem a tenir cita l'any que ve!