Fausto Elhuyar
Elhuyar Fundazioa
Fausto Fermin Elhuyar Zubize va néixer a Logronyo l'11 d'octubre de 1755. El seu pare, Joan Elhuyar, era un prestigiós cirurgià, nascut en Hazparn i competent en l'operació de les cataractes de l'ull. La gent venia a curar-se des de molts llocs. Va morir sent la seva mare la petita Ursula de Donibane Lohizune i el seu germà major Juan José i la seva germana menor María Lorentza es va casar de nou.
En 1772, el seu pare va enviar a París amb el seu germà Fausto per a estudiar. Com els seus germans va treballar sobretot en química i mineralogia. En 1778, un any després del seu germà Juan José, va començar a treballar en el laboratori del Real Seminari de Bergara, però aviat els dos germans van tornar a recórrer Europa (París, Strasburg, Mannheim, Freiburg, Leipzig, etc.) per a aprendre les últimes tècniques metal·lúrgiques.
Després de recórrer Àustria i Hongria en 1781, a l'octubre va tornar a Bergara, mentre el seu germà Juan José es va anar a Suècia. En Bergara Fausto aplicava un terç de la seva dotació a un mineral procedent de Saxònia, procedent de les mines d'estany de Zinnwald, en el límit de Bohèmia i Saxonia. Des de 1782 va assajar amb el seu germà Juan José.
Descomposició del mineral i extracció de ferro i manganès. En tractar el residu resultant amb àcid nítric s'obté el precipitat blanc. Posteriorment, combinant amb l'àcid clorhídric, s'obtenia un precipitat groc (òxid de wolframi VI). Per a la seva reducció va ser triturat i barrejat amb pols de carbó en una hora i mitja a foc fort. Va sortir com un botó gris. En els dits se'ls tornava pols, sent el major la grandària del cap de l'agulla. Wolframi és un element químic, aïllat per primera vegada en el món en Bergara.
Per primera vegada en la Junta General de Vitòria-Gasteiz de la Reial Societat d'Amics del Poble, fundada per Xabier María Munibe i els Caballeritos d'Azkoitia, es va donar a conèixer aquest descobriment principal. A l'any següent i probablement per escrit per Fausto, l'Acadèmia de Ciències de Tolosa va publicar l'informe del procés de descobriment. Es va publicar en 1785 a Anglaterra, en 1786 a Alemanya i després a Suècia.
Fausto Elhuyar, amb el seu germà Joan José, va intentar obtenir aliatges de wolframi barrejades amb or, platí, plata, coure, fosa, etc.
Fausto va viatjar des de Bergara a Alemanya i Hongria per a aprendre les tècniques ideades pel baró de Born per a tractar amb mercuri els minerals de plata. També va treballar per a portar tècnics a Amèrica. A Viena, el 16 d'octubre de 1787, va contreure matrimoni amb Joana Raabe i va escriure llavors en francès Dissertations métalurgiques, però desgraciadament no ha arribat fins nosaltres.
De tornada a Espanya fins a 1788 es va dedicar a formar enginyers i tècnics miners, molts alemanys. Els va portar a Mèxic per a millorar i restaurar les seves explotacions.
En 1792 va fundar a Mèxic el “Real Seminari de Mines”, la primera escola d'enginyers del país. Quan en 1821 Agustín Iturbide, emperador de Mèxic, va arribar a Amèrica, Fausto va dimitir del seu càrrec i va tornar a Espanya. Va organitzar la Direcció General de Mineria d'Espanya i va iniciar l'elaboració del mapa geològic d'Espanya. També va estudiar les mines asturianes.
Director General de Mines i Director de l'Escola Minera, va morir a Madrid el 6 de gener de 1833, amb la seva única filla Luisa a l'Havana.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
