Un estudi revela que els bascos i els europeus són genèticament diferents
Segons un estudi dirigit per CIC bioGUNE, la ciutadania basca, tant del Sud com del Nord, forma genèticament un grup homogeni, diferent de la resta d'Europa. Aquesta recerca ha estat publicada en la revista Human Genetics.
En l'estudi han participat investigadors de CICbioGUNE, el Departament d'Antropologia Genètica Física i Fisiologia Animal de la UPV i el Biobanco Basc per a la recerca O+Cent de la Fundació BIO.
Segons Naiara Rodríguez i Ezpeleta, de CIC bioGUNE, "la recerca no significa en absolut que els bascos tinguin peculiaritats genètiques respecte a altres pobles, ja que els bascos poden ser tan especials genèticament com els sardineses, els orquídicos o els russos".
"D'aquest estudi es desprèn que els bascos es diferencien de la resta d'Europa, tal com es diferencien els pobles que han viscut aïllats d'Europa. És a dir, Europa es divideix en grups, un dels quals són bascos", afegeix Rodríguez Ezpeleta.
Aquesta és la primera recerca que recull a gran escala les dades genètiques individuals de la població basca resident al Sud i el Nord. Per a això, s'han analitzat 60.000 marcadors genètics de 240 europeus (83 d'Hego Euskal Herria, 24 d'Iparralde i 133 d'altres països europeus).
S'han establert criteris estrictes per a la selecció de mostres. Per exemple, les tres generacions anteriors de cada individu havien de pertànyer al mateix lloc de naixement.
Les conclusions extretes d'aquest estudi no es corresponen amb un altre estudi publicat recentment en la mateixa revista per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Segons ell, els bascos del sud s'assemblen genèticament més als espanyols que als bascos del nord, i els bascos del nord s'assemblen molt als europeus en comparació amb els del sud.
"Això és bastant estrany, sobretot en dues poblacions tan similars en cultura i llengua, com en el cas dels bascos del sud i del nord. Això significaria que aquestes dues poblacions han estat separades al llarg de la història", explica Mikel Iriondo, investigador del Departament de Genètica, Antropologia Física i Fisiologia Animal de la UPV.
Segons Iriondo, els investigadors catalans van concloure que "en lloc d'utilitzar les dades genètiques dels individus, van utilitzar els de la mitjana d'un grup d'unes 30 persones, per la qual cosa el resultat no és tan fiable".
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
