Desaparicions totals
En diverses parts del món s'ha trobat un tipus especial de quars (denominat quars d'impacte) que només produeix l'impacte dels cossos extraterrestres.
Els investigadors Bruce Bohor, Peter Modreski i Eugene Foord han descobert els grumolls de quars d'impacte en el límit de les capes que determinen cretàcic i terciari en vuit fosses (nord del Pacífic, Nova Zelanda, sud d'Espanya, Montana d'Amèrica del Nord, dues a Dinamarca i dues en el sud d'Itàlia).
Aquests descobriments confirmen la teoria de Luis Alvarez. Segons aquesta teoria, al final del cretàcic un gran meteorit o asteroide va colpejar la Terra formant una capa de pols que va envoltar tot el planeta i va dificultar el pas de la llum del Sol. Això va provocar la destrucció total d'animals i plantes. Segons aquest descobriment, en tots els límits cretàcic-terciari amb iridi ha d'existir un quars d'impacte.
La primera dada a favor de l'impacte dels asteroides va ser la proporció d'iridis convencionals trobada en els límits del cretàcic/terciari. El descobriment d'un quars d'impacte en zones amb elevades concentracions d'iridi ha donat una nova força a aquesta teoria i ha ajudat a superar la teoria del vulcanisme. Segons la teoria del vulcanisme, la desaparició d'animals va ser conseqüència d'una activitat volcànica terrible. La pols llançada pels volcans va bloquejar, segons aquesta teoria, la llum provinent del Sol.
En aquest moment els científics estan buscant traces d'iridi i quars d'impacte en els límits d'altres èpoques geològiques. Volen demostrar que els impactes i les desaparicions són periòdics.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
