En aquest treball han col·laborat matemàtics, informàtics, físics i astrònoms, i malgrat haver realitzat part en la UPV, també han participat les universitats de València i Castelló i l'Observatori de París.
Precisament, en l'Observatori de París, fa uns anys, sota la direcció de l'astrònom Jaques Laskar, es va crear una simulació per a analitzar l'evolució del sistema solar. Amb models matemàtics complexos van aconseguir retrocedir 250 milions d'anys, la qual cosa va suposar un any per als ordinadors. No obstant això, segons Laskar, a 50 milions d'anys les dades perden ràpidament fiabilitat. Així, amb l'objectiu d'afinar el resultat, va llançar el repte en un congrés per a veure si algú aconseguia millorar els mètodes matemàtics.
En la Facultat d'Informàtica de la UPV-EHU s'ha mantingut el repte i, juntament amb els investigadors de les universitats de Castelló i València, s'han millorat els mètodes numèrics utilitzats per a la simulació. El matemàtic de la UPV, Ander Murua, ha explicat que “hem desenvolupat mètodes numèrics més eficients que els que es coneixien fins ara. I, d'una banda, hem aconseguit una major precisió i, per un altre, hem reduït molt el temps de càlcul”.
Han realitzat diversos experiments per a provar la utilitat dels mètodes, segons els quals, “en la pròxima simulació, Laskar no haurà d'esperar un any, haurà treballat unes poques setmanes”, avança Murua.
Mentrestant, la revista científica Applied Numerical Mathematics ha publicat una explicació sobre els mètodes numèrics desenvolupats en l'article titulat New families of symplectic splitting methods for numerical integration in dynamical astronomy. A més, anuncien que en la revista Celestial Mechanics and Dynamical Astronomy s'estan publicant també els resultats de la comparació entre els nous mètodes i els ja coneguts.