Troben el fòssil d'un nen neandertal amb síndrome de Down

Galarraga Aiestaran, Ana

Elhuyar Zientzia

downen-sindromea-zuen-sei-urteko-haur-neandertal-b
A dalt: Hueso temporal original i reconstrucció 3D del fòssil de Cova Negra. A baix: El model 3D de l'orella interna, l'esquerre mostrant una dilatació patològica del tub semicircular i el del fòssil Kebar

Una part de l'os temporal ha demostrat que els neandertals cuidaven als nens amb dificultats. La troballa va tenir lloc en el jaciment de la cova de Fosila Cova negra, en Xátiva (València), i en un principi es va pensar que pertanyia a un animal. Però després es van adonar que era d'un nen neandertal de fa 150.000 anys. En la tomografia axial automatitzada s'ha observat que presenta malformacions congènites en l'oïda, com la displàsia del tub semicircular o una fístula causada per l'otitis que afectaria l'equilibri i a l'audició. Segons els investigadors, en l'actualitat, totes aquestes patologies són presents únicament en persones amb síndrome de Down alhora.

Així, es conclou que els neandertals cuidaven no sols als adults malalts o invàlids, sinó també als nens amb deficiències importants. En concret, es calcula que el nen amb síndrome de Down va viure durant sis anys, molt més fins i tot amb sapiens que els síndrome de Down prehistòric que s'han trobat fins ara. Els investigadors suggereixen que la mare no seria suficient per a atendre les necessitats d'aquell nen, és a dir, que l'equip s'encarregaria de la seva cura. Això demostra, per tant, que els neandertals tenien estratègies socials complexes.

La recerca, liderada per investigadors de la Universitat d'Alcalá, Hospitals d'HM i de la Universitat de València, està en l'otoacústica evolutiva i paleantropología i ha estat publicada en la revista Science Advances.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila