Temps nou

Roa Zubia, Guillermo

Elhuyar Zientzia

denbora-berriaren-garaia
Un rellotge atòmic basat en àtoms de cesi, una màquina que defineix en l'actualitat el temps oficial de les viles.

Actualment utilitzem àtoms de cesi per a definir quant és un segon. Es tracta d'un mètode molt precís, però basat en un estímul que afecta l'àtom; en la revista Science, un grup de físics de la Universitat de Califòrnia ha explicat que es pot fer el mateix mantenint l'àtom i mesurant les seves característiques quàntiques, però per a això és necessari utilitzar àtoms pesats, per la qual cosa la cesion continua sent una bona opció.

El mesurament no és en absolut senzilla, ja que els àtoms de cesi han de deixar-se caure entre els dos làsers emesos en sentit contrari, que a més són de diferent freqüència. Aquesta combinació, que cau l'àtom de cesi i els dos làsers, provoca un canvi en el temps espacial, com explica la teoria de la relativitat d'Einstein. La variació és molt petita, però és mesurable en els àtoms més grans i permet calcular amb precisió la freqüència de la funció d'ona del cesi. Finalment, la mesura està limitada per la massa de l'àtom de cesi, no hi ha altres variables.

Complex, però més senzill del que s'ha de mesurar en els actuals rellotges atòmics, on els àtoms de cesi s'exciten amb un làser i els àtoms de cesi salten d'un estat quàntic a un altre sense detenir-se, a una freqüència determinada: Freqüència Compton. A partir d'aquí, el segon es mesura comptant un determinat nombre de vibracions entre estats. I aquesta és la dificultat tecnològica, mesurar el nombre de vibracions. Finalment, el nou mètode és una forma més senzilla de mesurar el segon.

A més, el mètode té a veure amb la massa dels àtoms, per la qual cosa pot permetre definir el quilogram. Actualment, el quilogram està definit per un objecte: un cilindre de platí i iridi. D'aquesta manera, la definició pot passar a ser una cosa teòrica.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila