Els premis CAF-Elhuyar reconeixen els ponts entre l'àmbit científic-tecnològic i la societat
- Els premiats d'enguany són Galder González Larrañaga, Leire Sangroniz Agut i Josu López Gazpio
- i Ana Zubiaga Elordieta, catedràtica de genètica, ha rebut el Premi de Mèrits de la Fundació Elhuyar.
400
En aquests dies en què la necessitat de cultura científica és tan evident, s'han donat a conèixer els guanyadors del premi CAF-Elhuyar. La convocatòria d'enguany també ha donat els seus fruits.
En una emergència sanitària excepcional s'han donat a conèixer de manera extraordinària els guanyadors d'enguany, ja que no hi ha hagut acte de lliurament de premis i de moment l'organització ha decidit no celebrar-ho. No obstant això, els premiats rebran un premi de 2.000 euros i una escultura d'Imanol Andonegi Mendizabal.
Enguany s'han rebut 41 treballs, amb un equilibri de gènere entre els participants. El jurat ha decidit premiar en cada categoria els següents treballs:
En la categoria d'articles de divulgació general, el jurat ha triat l'article “Io eta argia” del wikilari zarauztarra Galder Gonzalez Larrañaga. En la seva opinió, l'autor ha triat una perspectiva històrica per a explicar com avança la ciència i ha elaborat un treball llegible, atractiu i curiós que atrapa l'atenció del lector.
L'article comença: "En la sèrie de ciència-ficció The Expanse, quan les forces de Mart i la Terra xoquen sobre el satèl·lit Io, necessiten uns minuts per a seguir el que està passant i donar ordres. El temps de desplaçament de la llum fa difícil conduir una mateixa guerra". A partir d'aquí, González s'endinsa en la història de la ciència guiant-se pels invents de Galileu.
En la categoria d'articles de divulgació basats en la tesi doctoral de l'autor, el premi ha recaigut en l'article “Desenvolupament de polímers reciclats avançats: donant una nova vida als residus de plàstic”. L'autora és Leire Sangroniz Agut, doctora elgetarra en química. El jurat ha destacat que la tesi tracta de donar resposta a un problema que en l'actualitat està boca a boca. A més, el treball científic realitzat està exposat de forma molt divulgativa i s'entén clarament el fons de la tesi.
Finalment, en la categoria de treballs de periodisme científic, el jurat ha decidit per unanimitat atorgar el premi a Josu López Gazpiori de Tolosa pel lot d'articles “Ciència de la música”. Es tracta d'un bon exemple de divulgació científica. Comenta que explica molt bé la relació entre la música i la ciència, alhora que explica que la idiosincràsia de la música va més enllà. També ha destacat el seu caràcter entretingut i atractiu.
La no celebració de l'acte no ha estat l'única decisió extraordinària d'aquesta edició dels premis CAF-Elhuyar: El jurat ha decidit declarar deserta la concessió del premi especial Neiker, que premia el millor treball del sector primari, i la beca de creació en Societat de la Ciència, ja que els treballs presentats no tenen la qualitat suficient per a ser premiats.
Beca de creació i Premi de Mèrits
L'organització, no obstant això, ha decidit reservar la subvenció per a la beca de creació d'enguany (5.000 euros) per a l'any vinent i ha convocat als creadors perquè presentin els seus projectes. Els projectes que s'han impulsat en anys anteriors han recorregut un camí fructífer, i un clar exemple d'això és el que va guanyar l'any passat: “Fossil Plastics. Troncs imaginaris” del burladés Martín Etxauri Sainz de Murieta.
L'artista el resumeix així: “Aquest projecte planteja una doble pregunta a través de superfícies troncals escanejades per fotogrametria i impreses en tres dimensions: Els sediments de plàstic ocuparan el paper de les pedres en la generació de fòssils, ocupant el lloc de la fusta i convertint-se en fòssils de troncs formats per plàstics? O nosaltres mateixos, en un exercici de contradicció ximple, crearem aquests troncs de plàstic per a endurir les superfícies d'arbres que ja no existeixen?”. Etxauri havia de presentar a la sala Kutxa Kultur Plaza (Tabakalera) l'exposició del resultat del projecte juntament amb el lliurament de premis. L'exposició s'obrirà preferentment a la tardor, però mentrestant, en la seva pàgina web es poden trobar algunes pinzellades de l'obra.
Finalment, la catedràtica de genètica, Ana Zubiaga Elordieta, ha rebut el Premi de Mèrits de la Fundació Elhuyar per la seva labor en la normalització del basc i en la socialització de la ciència.
Zubiaga imparteix classes teòriques i pràctiques de Genètica Humana en la UPV/EHU. A més de professor, és investigador i és responsable de l'equip de recerca Biologia Molecular del Càncer. A més, és responsable de la Unitat d'Expressió Genètica dels Serveis Generals de Recerca de la UPV/EHU i membre del Comitè d'Ètica per al Benestar Animal, entre altres.
També és membre de Jakidunde, al que cal afegir la seva labor de divulgació. Cal tenir en compte que els temes que aborda, la biomedicina i la genòmica, han tingut un desenvolupament molt ràpid, suscitant curiositat i fins i tot preocupació en la societat. Perquè Zubiaga sempre està disposat a col·laborar i ha expressat els seus comentaris i opinions en nombroses ocasions en la revista Elhuyar, en les sessions de Teknopolis i Norteko Ferrokarrilla, sent participant habitual en els projectes de la Càtedra de Cultura Científica. També apareix amb freqüència en els mitjans de comunicació generals, aclarint els conceptes més complicats, amb un llenguatge senzill i pròxim.
El Premi és atorgat per la Fundació Elhuyar, i els premiats en altres categories són triats pel jurat d'articles de divulgació i treballs periodístics Arturo Elosegi Irurtia, ecólogo i investigador de la UPV-EHU; Marian Iriarte Ormazabal, investigadora de la química i de la UPV; Alberto Barandiaran Amillano, periodista i director de la Fundació Andonagirre; i el Dr.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
