El golf de Bizkaia és un "carreró cec" per a microplàstics
El centre tecnològic AZTI ha liderat un estudi per a determinar la distribució espacial dels plàstics en aigües del golf de Bizkaia, amb l'objectiu de contribuir a la cerca de solucions a aquest problema global.
De fet, els plàstics són la principal amenaça entre les escombraries marines, segons la Unió Europea i altres organismes. No sols pel seu impacte ambiental, sinó també pel seu impacte econòmic negatiu a les regions costaneres.
Per a conèixer la situació del golf de Bizkaia, el centre tecnològic AZTI ha treballat durant quatre anys en la definició de la distribució espacial de les escombraries marines en el golf, i ha investigat en àrees com l'anàlisi de microplàstics, l'estudi dels mitjans fluvials, els residus flotants, la producció de residus per sectors, els processos de biodegradació i l'aqüicultura i la pesca.
Els resultats mostren que el golf de Bizkaia és un “atzucac” per a microplàstics. De fet, els microplàstics representen el 93% (28% en pes) del plàstic present en les mostres analitzades, els mesoplásticos el 7% (26%) i els macroplàstics l'1% (46%).
L'abundància mitjana de plàstic trobada ha estat de 739.395 i 2.625.271 peces de plàstic per km 2 (equivalent a 998 i 4338 grams per km 2) i 232.227 elements per cm 2.
A més, les dades indiquen que en aigües franceses hi ha més plàstics, cinc vegades més que en la costa espanyola. “Aquest estudi revela que les aigües de la costa sud-est del golf de Bizkaia són un punt calent de recollida de plàstics, amb nivells similars als de la mar Mediterrània o altres zones d'addició d'escombraries”, explica Oihane Cabezas, especialista en escombraries marines d'AZTI.
La recerca, liderada per científics d'AZTI, ha comptat amb la participació d'especialistes de l'Institut Universitari de Recerca Marina de Cadis (INMAR) i de la Universitat de Siena (Itàlia). Per part seva, l'estudi ha comptat amb la col·laboració de les naus Mirin Argia i Itsas Belhara.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
