El grup de recerca Ecologia Fluvial de la UPV/EHU ha demostrat que les aigües depuradores, malgrat ser abocades ben tractades i diluïdes, afecten la diversitat dels rius i a la xarxa tròfica mitjançant un experiment amb les aigües d'una gran depuradora d'aigües residuals. Conclouen, per tant, que les limitacions i procediments actualment establerts per al tractament de les aigües residuals no són suficients per a protegir els ecosistemes.
L'estudi ha estat publicat en la revista Journal of Environmental Management. En l'article s'explica que les depuradores d'aigües residuals i els procediments de normativa ambiental han millorat notablement la qualitat de l'aigua a tot el món. No obstant això, els efluents que s'aboquen des de les depuradores, encara que estan tractats, continuen sent contaminants, nutrients i patògens. També influeixen les depuradores avançades, és a dir, les que apliquen tractaments addicionals per a reduir nutrients, matèria orgànica i metalls, si les emissions es mantenen durant llargs períodes de temps.
Per a arribar a aquesta conclusió, investigadors del grup d'Ecologia Fluvial de la UPV/EHU han realitzat un experiment innovador. En primer lloc, es van mesurar diverses variables durant un any en dos trams seleccionats en un rierol sense contaminació. Posteriorment, les aigües ben tractades i molt diluïdes en una depuradora van ser desviades a un d'aquests trams i es van realitzar mesuraments durant un any més en els dos trams per a conèixer els canvis que produïen aquests abocaments en la diversitat del rierol, en la xarxa tròfica i en el funcionament de l'ecosistema.
Així, es va demostrar que la diversitat d'invertebrats es va reduir i que les comunitats es van convertir en més heterogènies, proliferant les algues i augmentant la tendència a l'alimentació vegetal. Es constata, per tant, que els procediments més avançats actualment utilitzats en el tractament de les aigües residuals continuen incidint en els ecosistemes d'aigua dolça per a conservar les xarxes tròfiques aquàtiques.