Han demostrat que Àfrica no sols ha estat l'origen de les migracions, sinó també receptor
Conclouen que fa 3.000 anys es va produir una gran migració d'Euràsia a Àfrica de l'Est, analitzant el genoma d'un fòssil etiopio de 4.500 anys, enfront dels genomes de les poblacions actuals d'Europa, Orient Mitjà i Àfrica. La recerca ha estat realitzada per un equip internacional i els resultats han estat publicats en la revista Science.
És la primera vegada que a Àfrica s'ha aconseguit estudiar l'ADN antic. El fòssil va ser trobat en la cova anomenada Mota, en l'altiplà d'Etiòpia. Els investigadors han explicat que el lloc tenia les característiques adequades perquè l'ADN es mantingués en bon estat, la qual cosa els ha permès realitzar un estudi. I en comparació amb els genomes de les poblacions africanes actuals, s'han adonat que Àfrica no ha estat l'única causa de les migracions. Per contra, la recerca demostra que ha rebut.
De fet, els estudis genètics han demostrat que fa uns 3.000 anys va haver-hi una gran migració d'Orient Pròxim a Etiòpia. Els migrants eren agricultors i ramaders i, al seu pas, van expandir la seva cultura i tecnologia. Al costat d'això, van deixar una petjada genètica evident: El 25% del genoma de la població actual d'Etiòpia prové d'aquests migrants, mentre que la petjada deixada en les poblacions de tot Àfrica s'estima en un 5%.
Els investigadors encara no saben per què es va produir aquella gran migració, però han aportat moltes altres dades. Per exemple, han aclarit que la població que va migrar d'Orient Pròxim a Àfrica era la mateixa que la que es va estendre fa 7.000 anys a l'oest d'Europa.
Segons els investigadors, l'atzar ha jugat un paper important en la recerca, ja que no és fàcil trobar fòssils en tan bon estat. No obstant això, a més de l'atzar, la tècnica ha estat imprescindible. Andrea Manica, de la Universitat de Cambridge, ha afirmat que “la tècnica de seqüenciar l'ADN antic és molt nova, però ja està canviant la manera de reconstruir l'origen de la humanitat”. I afegeix: “Aquestes tècniques continuaran desenvolupant-se i ens permetran conèixer millor als nostres avantpassats”.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
