Peixos de dos sexes en Urdaibai

Ochoa de Eribe Agirre, Alaitz

Elhuyar Zientziaren Komunikazioa

Els compostos químics que contaminen l'aigua poden alterar el desenvolupament sexual dels organismes aquàtics organismes hermafrodites que continguin gàmetes masculins i femenins. Això és el que ha deduït un grup d'investigadors de la UPV després d'analitzar els musclos i les laques d'Urdaibai.
Peixos de dos sexes en Urdaibai
01/09/2008 | Ochoa d'Eribe Agirre, Alaitz | Elhuyar Zientzia Komunikazioa

Investigadors de la UPV pescant corcones en el canal de Guernica.
UPV/EHU
Al març de 2004 un grup d'investigadors de la UPV-EHU que estudiava l'aparell reproductor dels musclos va trobar una cosa sorprenent en la ria d'Urdaibai: la proporció de musclos hermafrodites era tan alta com de costum, molt més alta del que es podia considerar normal. Aquest descobriment no va sorprendre els investigadors: Les recerques dutes a terme en la dècada dels 90 ja van demostrar que els contaminants del mitjà poden afectar la reproducció d'organismes aquàtics.

Mirin P. El grup de Biologia Cel·lular en Toxicologia Ambiental, dirigit pel catedràtic Cajaraville, va concloure que diversos compostos químics presents en l'aigua influeixen en el creixement, comportament, reproducció i funció immune dels organismes en interferir amb el sistema endocrí. Per això, s'han denominat a aquests compostos disruptors endocrins: alquilfenoles (procedents de detergents i cosmètics domèstics), pesticides, plastificants, derivats del petroli o hormones sintètiques. A vegades són els propis organismes els que es veuen afectats i a vegades apareixen en segona o tercera generació.

Organismes bisexuals

L'extraordinària quantitat de musclos hermafrodites i els trastorns oposats en el desenvolupament dels seus gàmetes van posar en marxa el projecte DERBIUR que finalitzarà al desembre de 2008. L'objectiu d'aquest estudi és definir l'existència de possibles disruptors endocrins en Urdaibai i estudiar les possibles modificacions que aquestes substàncies poden produir en mol·luscos bivalves (musclos, ostres...) i peixos.

En aquesta ocasió també s'han obtingut resultats significatius. D'una banda, han confirmat les alteracions en el desenvolupament dels gàmetes de musclos (cèl·lules femelles i mascles necessaris per a la reproducció sexual). D'altra banda, s'ha detectat que en els peixos que envolten a la depuradora que processa les aigües residuals de Guernica, concretament en els llaços, la prevalença de la intersex és elevada, ja que un terç dels esbarzers tenen gàmetes femenins.

Biomarcadores, indici de canvis

Per a arribar a aquestes conclusions, a més dels estudis microscòpics, investigadors de la Facultat de Ciència i Tecnologia de la UPV/EHU han comptat amb diversos biomarcadores. Per exemple, s'han observat canvis en els nivells de vitelogenina en els peixos. La proteïna vitelogenina és característica de les femelles i s'utilitza com biomarcador de la feminització. De fet, l'equip de Cajaraville s'adona que alguns esbarzers també contenen aquesta proteïna.

Res més sortir de l'aigua disseccionen els peixos.
UPV/EHU
També s'ha estudiat com varien els nivells d'expressió del gen anomenat aromatasa. L'aromatasa és un gen que produeix la síntesi d'hormones estrogénicas (hormones sexuals femenines) i els enzims codificats per aquest gen són capaços de convertir les hormones masculines en femenines. Els lacerdotes intersex han vist que tenen majors nivells d'expressió del gen aromatasa que els mascles o femelles.

És més, gràcies a les anàlisis químiques dutes a terme pel CDI/CSIC de Barcelona, s'han trobat alts nivells de metabòlits dels alquilfenoles en la vesícula. Per tant, els alquilfenoles poden ser responsables dels canvis oposats en els escocells.

L'equip investigador compta amb un laboratori mòbil que permet realitzar les disseccions dels organismes immediatament després de sortir de l'aigua. Algunes de les mostres que obtenen d'aquestes disseccions són fitxades en elles per a la seva posterior observació a través de microscopis i la resta es congela per a realitzar estudis d'expressió gènica i proteïnes en el laboratori de Biologia Cel·lular i Histologia de la Universitat.

Els resultats obtinguts pels investigadors de la UPV coincideixen amb les recerques que s'estan duent a terme a nivell internacional. I, d'altra banda, el CID/CSIC de Barcelona ha realitzat descobriments similars als d'Urdaibai en els peixos del riu Ebre.

Resum:
S'ha comprovat l'existència de possibles disruptors endocrins en Urdaibai i que aquests contaminants provoquen alteracions tant en els mol·luscos bivalves com en els peixos (presència d'intersexo, nivells d'expressió anormals de gens i proteïnes).
Director:
Mirin P. Cajaraville.
Equip de treball:
Mª Carmen Barbero, Teresa Serrano, Maren Ortiz-Zarragoitia i Eunate Puy.
Departament:
Zoologia i Biologia Cel·lular Animal.
Facultat:
Ciència i Tecnologia.
Finançament:
Càtedra UNESCO i Govern Basc.
Web:
www.ehu.es/canalbcta
Des de l'esquerra, davant: Mirin P. Cajaraville, Mª Carmen Barbero i Teresa Serrano. Darrere: Maren Ortiz-Zarragoitia.
(Foto: A. Ochoa d'Eribe)
Ochoa d'Eribe Agirre, Alaitz
Serveis
245
2008
Informació
036
Bioquímica; Biologia; Zoologia; Medi Ambient; Universitats
Difusió del coneixement
Uns altres
Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila