Un bosc de cendres

Etxebeste Aduriz, Egoitz

Elhuyar Zientzia

Un bosc de cendres
01/07/2011 | Etxebeste Aduriz, Egoitz | Elhuyar Zientzia Komunikazioa
(Foto: Manu Ortega)

"Record que em va semblar molt estrany", afirmava l'ecologista Dave Wilkinson de la Universitat John Moores de Liverpool, que la primera vegada que va ser a l'illa d'Ascension s'estava comptant al BBC. Es referia concretament a la selva tropical d'aquella illa: "Hi havia infinitat de plantes que mai apareixen juntes en la naturalesa, una a l'altre. Després vaig descobrir la de Darwin, la d'Hooker i tot el que va passar..."

El 19 de juliol de 1836 Darwin va arribar a l'illa d'Ascension, en el centre de l'Atlàntic (1.600 km d'Àfrica i 2.250 de Sud-amèrica). Portava 5 anys viatjant per tot el món en el Beagle i es dirigien a casa. Ascension estava en mans dels britànics; allí vivien pocs militars i mariners i algun ex-esclau negre. Darwin esperava una carta. Des de Cambridge, el doctor John Henslow li contava que el seu viatge i els seus descobriments van tenir gran repercussió a Londres i que, quan tornava, anava a tenir cabuda entre els grans homes científics.

Amb aquestes bones notícies es va llançar a explorar l'illa de Darwin. Va escriure en les seves observacions que el clima era una illa volcànica terrestre. "Els pujols cònics vermells vives, generalment de pic pla, s'alcen sobre una superfície de lava negra cuita. El pujol central de l'illa sembla ser el pare de la resta de cons més petits. Se'n diu Green Hill (pujol verd) pel seu feble to verdós, alguna cosa que a penes es percep des de l'ancoratge. Per a arrodonir aquest lamentable paisatge, una mar salvatge castiga les roques negres de la costa".

Allí no hi havia ni rastre de la selva tropical que Wilkinson trobaria en 2003. "En la costa no creix res, una mica més enllà alguna herba de canya a vegades i unes poques llagostes, autèntics amics del desert. En els pujols centrals, una mica d'herba, com les pitjors zones de les muntanyes gal·leses... A l'illa no hi ha cap arbre. En aquest sentit, i de tots els altres, és molt menys que Santa Hel·lena". De fet, Darwin provenia de l'illa de Santa Hel·lena i va recordar les paraules dels seus habitants: "Sabem que vivim en una roca, però els pobres de l'Ascension viuen en una pila de cendres". Darwin estava d'acord amb aquestes paraules.

Ascension era un punt estratègic per al britànic. A l'origen, a l'illa contigua, en Santa Hel·lena, van acollir l'illa per a la custòdia dels Napoleones exiliats, temorosos que els seguidors de Napoleó deixessin d'utilitzar Ascensio per a ajudar-lo a escapar. Però va continuar sent una estació interessant per als vaixells que travessaven l'Atlàntic.

Estratègic sí, però no era un lloc còmode per a viure. I el principal inconvenient per al creixement d'aquest destacament era l'escassetat d'aigua. Darwin va quedar fascinat en veure què bé aprofitaven les fonts naturals de l'illa. Des del Green Hill fins a la costa s'emportava l'aigua a través dels tubs i es gestionava molt rigorosament, "no es malgastava una gota", deia Darwin. No obstant això, l'aigua era molt escassa. L'illa era colpejada per l'aire sec de la zona africana i, sense vegetació, l'escassa pluja que feia s'evaporava ràpidament.

Al cap de Darwin va començar a crear un pla. Va pensar que en aquell desert es podia crear un oasi verd. I coneixia a la persona idònia per a portar endavant aquell pla: el seu amic Joseph Hooker, botànic, i, com Darwin, el valent explorador.

Set anys després, Hooker Ascension va quedar de tornada d'una expedició de l'Antàrtida. I recordant els suggeriments de Darwin, va posar en marxa un pla per a igualar l'illa. La idea era senzilla: plantarien arbres que atraparien la humitat, evitarien l'evaporació i es recuperarien aquests sòls desèrtics.

Amb l'ajuda del jardí botànic Kew de Londres --dirigit pel pare d'Hooker - van començar a arribar a l'Ascension vaixells d'arbres i arbustos. Al principi tots els mesos i a partir de 1850 dues vegades a l'any; al novembre des d'Anglaterra i al maig des del cap de la Bona Esperanza (Sud-àfrica).

Per a 1870, Green Hill tenia una abundant vegetació: els eucaliptus, els pins, els bambú i els plataners creixien abundantment. Les notes que el biòleg britànic Alister Hardy va escriure en 1920 sobre l'illa no tenen res a veure amb les que va escriure Darwin: "Hi ha llargs eucaliptus en els marges dels camins, arbustos florits, coníferes, palmeres de tota mena, pasturant ovelles en prats entre zones de bosc tancat."

En l'actualitat, Wilkinson descriu la vegetació de Green Hill com una "selva nuvolosa". La selva captura l'aigua que s'evapora de la mar formant un oasi humit. És una selva molt especial, ja que és totalment artificial. A Wilkinson li sembla "emocionant". De fet, aquest tipus d'ecosistemes es deu a la coevolución de les espècies durant milions d'anys. Per part seva, en Ascension van aconseguir crear en unes poques dècades un ecosistema sostenible capaç d'avançar per si mateix.

Etxebeste Aduriz, Egoitz
Serveis
277
2011
Uns altres
023
Història
Històries
Biblioteca
Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila