Seguretat alimentària i de pinsos S.G.

Bereziartua Aranzabal, Ainhoa

Biomedikuntzan lizentziaua

En el segle XXI no és només l'home,
un ser més connectat que mai.
Estratègia per als riscos futurs
Enfocament de Salut Única.

Problemes de seguretat alimentària i de pinsos,
cultius amenaçats pel canvi climàtic i fongs.
Danys en el mig, el bestiar i la salut humana.la
recerca interdisciplinària és la clau imprescindible en el control, prevenció i previsió
d'aquests riscos.
Garantizemos una alimentació segura en el futur.

Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, prop del 25% dels aliments de tot el món estan contaminats amb micotoxines [1]. Les micotoxines (del grec: mykes, onddo; i del llatí: toxicum, verí) són tòxics naturals contaminants que produeixen els fongs. Malgrat els anys de recerca i de les bones pràctiques de fabricació i agricultura en la cadena alimentària i de pinsos, la contaminació d'aquestes toxines amenaça greument la seguretat alimentària i dels pinsos. Els països amb baixos ingressos són els més vulnerables a la contaminació, malgrat els danys mundials. D'una banda, les micotoxines afecten la salut humana i animal i a la productivitat d'animals i cultius. D'altra banda, la retirada del mercat de productes contaminats altera el comerç nacional i internacional i provoca importants pèrdues econòmiques [2].

Alguns grups de micotoxines són objecte d'especial consideració quant a seguretat alimentària i normativa [3]. Entre elles, les toxines produïdes per fongs del gènere Aspergillus (aflatoxines) són una de les micotoxines tòxiques més freqüents i perilloses. El consum d'aliments i pinsos contaminats amb aflatoxines pot tenir greus conseqüències per a la salut humana i animal, com l'augment del risc de càncer, la paralització del creixement i l'afebliment de les defenses corporals. A més, el contacte directe amb aflatoxines pot ser mortal, en general causen greus danys en el fetge i [4].

Figura 1. Cultius contaminats amb aflatoxines i els seus danys (des de la contaminació dels cultius fins a la comercialització d'aliments). Ed. A partir de l'esquerra, fonts de les fotografies: Doug Jardine/K-State Research and Extension; KOOKLE/Shutterstock.com. ED. : Ainhoa Bereziartua.

Quan, on i com es contaminen els aliments amb aflatoxines?

Les aflatoxines són una causa d'intoxicacions alimentàries famosa i molesta. La contaminació d'aliments i cultius farratgers pot produir-se directament en el medi rural. La contaminació es produeix principalment en el procés de cultiu i collita (denominada contaminació prenupcial), però també en l'emmagatzematge, processament, transport o comercialització dels cultius (coneguda com a contaminació postcollita) [5].

Per tant, la invasió d'aflatoxines pot produir-se en tota la cadena de producció d'aliments i pinsos. A més, les aflatoxines ataquen a tots els principals cultius, inclosos els cereals de consum mundial com a blat de moro, arròs, sorgo i blat. També afecten la fruita seca com a cacauets, festucs, fruits d'arbre, cafè i llavors de cotó [6]. La contaminació del blat de moro és especialment preocupant pel seu paper en el subministrament d'aliments i pinsos de tot el món. Els lactis tampoc estan exempts de la contaminació per aflatoxines. De fet, si els pinsos dels animals estan contaminats per aflatoxines, els aliments derivats d'aquests animals també poden estar contaminats.

Quina relació té tot això amb el canvi climàtic?

El canvi climàtic és una de les majors amenaces per a la salut humana del segle XXI. En conseqüència, s'espera que l'augment de la temperatura, la modificació dels patrons de precipitació, l'acumulació de diòxid de carboni en l'atmosfera i la intensificació de fenòmens meteorològics extrems com a sequeres i inundacions [7]. Aquest entorn canviant té una gran influència en els sistemes agraris primaris, ja que afecta tant les condicions ambientals del camp com dels magatzems. Per això, el canvi climàtic és actualment una de les principals preocupacions relacionades amb la seguretat alimentària i de pinsos. Quant a la contaminació per aflatoxina, el canvi climàtic reforça la contaminació d'aquests tòxics naturals de tres maneres.

D'una banda, els factors ambientals associats al canvi climàtic afebleixen els cultius. Condicions d'estrès provocades per fenòmens meteorològics extrems i pràctiques agronòmiques per a combatre'ls (p.e. major ús de pesticides) afavoreixen més plagues i malalties, fent més sensibles els cultius a la contaminació d'aflatoxines. A més, les variacions climàtiques produeixen canvis importants en la biogeografia dels cultius (és a dir, la seva distribució geogràfica) i en la seva fenologia (és a dir, en les floracions).

D'altra banda, el canvi climàtic afecta de manera important a les característiques dels fongs que produeixen aflatoxines, com són la biogeografia, el creixement, la toxicitat (és a dir, la capacitat de produir aflatoxines) i les interaccions dels fongs. Els fongs que produeixen aflatoxines estan molt estesos a tot el món, però prefereixen climes càlids i humits i situacions de sequera. El clima càlid i humit reforça el creixement dels fongs, mentre que les sequeres, com si fossin despertadors, potencien la seva activitat tant en toxicitat com en interaccions. Fins fa uns anys, aquestes condicions es limitaven a les zones tropicals i subtropicals [8], però a causa de les condicions climàtiques canviants, la presència d'aflatoxines en els escenaris del sud i est d'Europa s'ha convertit en una pràctica habitual en les últimes dècades [9].

Figura 2. Influència del canvi climàtic en la contaminació per aflatoxina de cultius en les diferents etapes de la cadena alimentària. Ed. Ainhoa Bereziartua

Entre 1990 i 1995 el Departament de Sanitat del Govern Basc, en un estudi, va mesurar la quantitat d'aflatoxina que es consumeix en la dieta de la població del País Basc. Segons l'estudi, els lactis mai superaven el límit màxim establert per la legislació. En canvi, en la fruita seca importada, poques mostres de festucs i cacauet superaven els límits de la llei.

Finalment, el canvi climàtic pot reduir la resiliència (és a dir, la capacitat de sofrir canvis) i l'eficàcia de les estratègies de control utilitzades actualment per a controlar i/o reduir la contaminació de les aflatoxines. Per exemple, sembla que els factors ambientals poden reduir l'efecte desinfectant dels fungicides (substàncies anti-fongs).

Qui i com abordar el problema en el futur?

Hem vist com els efectes complexos del canvi climàtic fan que el control de les aflatoxines sigui cada vegada més difícil a tot el món. El paper fonamental de les estratègies de control abans i després de la collita és innegable. No obstant això, s'ha posat de manifest la necessitat d'una avaluació contínua de les mesures de control actuals per a garantir la capacitat de suportar canvis en els factors ambientals associats al clima. Donada la dificultat d'aconseguir un control total, seria de gran ajuda preveure l'impacte del canvi climàtic en la contaminació de les aflatoxines [11]. Però no és gens fàcil. Per això, per a evitar prediccions falses o imprecises és necessari primer comprendre millor els processos del món real.

Figura 3. L'impacte del canvi climàtic i la contaminació d'aflatoxines en la seguretat alimentària i dels pinsos, així com els reptes de futur associats, els vincles clau i els principals responsables. Ed. Ainhoa Bereziartua

Mentrestant, les pràctiques agronòmiques sostenibles són necessàries per a adaptar-se al canvi climàtic a curt i llarg termini i garantir la producció i seguretat dels cultius. L'ús de cultius resistents també podria ser una estratègia eficaç per a reduir la contaminació [12]. T'han vingut a la memòria plantes modificades genèticament, no? Perquè hi ha altres solucions menys sofisticades. Per exemple, sembla que el blat de moro es contamina més fàcilment amb aflatoxines que altres cereals de gra més petit. Per tant, diversificar la dieta i posar damunt de la taula nous cultius alimentaris més resistents naturalment, pot ser no sols una nova experiència gastronòmica, sinó també una estratègia per a reduir la intoxicació alimentària d'aflatoxines.

És clar que el canvi climàtic afecta a tota la cadena de subministrament d'aliments i pinsos, per la qual cosa estan implicats tots els processos i partícips que engloben les cadenes alimentàries. Per tant, els únics responsables d'aquest problema no són experts sectorials o sectorials. És més, la contribució de tots és essencial per a formular polítiques eficaces, actualitzar les normes i lleis actuals i gestionar adequadament els riscos a nivell mundial i nacional [13]. En aquest sentit, el desenvolupament d'accions eficaces requereix un enfocament comú que abasti a tots els sectors i disciplines que intervenen en aquest complex problema. La recerca interdisciplinària és, per tant, imprescindible per a una anàlisi més realista de les possibles situacions i per al desenvolupament d'estratègies de control, prevenció i gestió reeixides per a la seguretat d'aliments i pinsos.

En definitiva, la visió de Salut Única (One Health) davant aquest complex problema multidisciplinari és l'única estratègia esperançadora, ja que només ell creu que la salut humana, animal i ambiental són inseparables. Aquest enfocament comú, més enllà de la gestió de les polítiques i l'agricultura, donarà lloc a l'èxit econòmic i a la garantia sanitària dels animals, els éssers humans i el medi ambient. Volem concloure, per tant, que és imprescindible abordar des d'aquesta perspectiva comuna la lluita per la seguretat alimentària i dels pinsos.

Bibliografia

  1. Park, D. L. Njapau, H., & Boutrif, E. (1999). Minimizing risks posed by mycotoxins using the HACCP concept. Food, Nutrition and Agriculture, 23, 49–55. http://www.fao.org/docrep/x2100t/x2100t08.htm#TopOfPage
  2. European Commission (2022). RASFF - food and feed safety alerts. Disponible: https:// ec.europa.eu/food/safety/rasff_en. Data de consulta: 16 Febrer 2022.
  3. European Food Safety Authority, EFSA. (2013). International frameworks dealing with human risk assessment of combined exposure to multiple chemicals. EFSA Journal 11:3313.
  4. European Food Safety Authority, EFSA. (2004). Opinion of the Scientific Panell on Contaminants in the Food Chain (OTRASPanel) related to aflatoxin B1 as undesirable sustance in animal feed. EFSA Journal 2.39.
  5. Joint FAO/WHO Expert Committee on Food Additives, JECFA. (2017). Evaluation of certain contaminants in food. Food and Agriculture Organization of the United Nations, World Health Organization Technical Report Sèries 1002.
  6. [6]CAST. (2003). Council for agricultural science and technology - task force report.
  7. IPCC. (2021). Summary for Policymakers. Contribution of Working Group I to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panell on Climate Change. Cambridge University Press.
  8. Medina, A., Rodríguez, A., & Magan, N. (2014). Effect of climate change on Aspergillus flavus and aflatoxin B1 production. Frontiers in Microbiology, 5, 1–7. https://doi.org/10.3389/fmicb.2014.00348
  9. Comitè Científic AESAN. (2021). (Grup de Treball) Marín, S., Daschner, A., Morals, F.J. Rubio, C., Ruiz, M.J. i Burdaspal, P. Informe del Comitè Científic de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) sobre els efectes del canvi climàtic en la presència de micotoxines en els aliments. AESAN 33, pàg. 11-51.
  10. Bittor Rodriguez Rivera (2009). Toxicologia Alimentària. Edicions Elhuyar, 1-209.
  11. Battilani, P., Toscà, P., Van Der Fels-Klerx, H. J. Moretti, A., Leggieri, M. C. Brera, C., Rortais, A., Goumperis, T., & Robinson, T. (2016). Aflatoxin B 1 contamination in maize in Europe increases due to climate change. Scientific Reports, 6, 1–7. https://doi.org/10.1038/srep24328
  12. Jallow, A., Xie, H., Tang, X, Qi, Z., & Li, P. (2021). Worldwide aflatoxin contamination of agricultural products and foods: From occurrence to control. Comprehensive Reviews in Food Science and Food Safety, 20(3), 2332–2381. https://doi.org/10.1111/1541-4337.12734
  13. València-Quintana, R. Miliic, M., Jakšiic, D., Guix, M. Š, Tenorio-Arvide, M. G., Pérez-Flores, G. A. Bonassi, S., & Sánchez-Alarcón, J. (2020). Environment changes, aflatoxins, and health issues, a review. International Journal of Environmental Research and Public Health, 17(21), 1–10. https://doi.org/10.3390/ijerph17217850.
  14.  
Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila