Avaluació de Tecnologies Sanitàries. Ciència per a la promoció de decisions sanitàries
Gutiérrez Ibarluzea, Iñaki Dk.
Osteba, Osasun Teknologien Ebaluaziorako Zerbitzua. Osasun Plangintza eta Antolamenduko Zuzendaritza
Osasun eta Kontsumo Saila. Eusko Jaurlaritza
La definició de definicions ha d'incloure el concepte de tecnologia sanitària: equips i tècniques pesades, sofisticades i complexes; medicaments, dispositius i procediments mèdic-quirúrgics utilitzats en els serveis sanitaris; i sistemes sanitaris d'atenció, promotors i organitzadors.
El concepte d'OTEs sorgeix en els anys 70. I és que, davant la crisi del petroli, alguns països van assenyalar que no podien pagar els costos d'algunes tecnologies sanitàries, sobretot quan l'eficiència de les mateixes estava en dubte.
A partir de la dècada dels 70, i amb l'objectiu de millorar l'eficàcia i eficiència dels serveis de salut, els prestadors i pagadors de serveis s'han interessat cada vegada més perquè les decisions sobre els serveis estiguin basades en proves científiques evidents. Això suposa l'obtenció d'informació sobre tecnologies i procediments, la seva eficiència i el seu cost-efectivitat. En aquest context, en l'actualitat ens trobem amb dos elements oposats als països desenvolupats: d'una banda, la creixent oferta de tecnologies sanitàries més sofisticades i prometedores, però d'altra banda, les autoritats econòmiques han aconsellat reduir els costos dels serveis sanitaris, ja que els recursos del sistema són limitats.
Així, les polítiques sanitàries i els professionals sanitaris han analitzat aquesta situació i han extret tres conclusions principals. En primer lloc, no existeix una relació directa entre els costos dels serveis sanitaris d'un país i la salut i qualitat de vida de la seva població (a Grècia, per exemple, els costos dels serveis de salut són un dels més baixos de la Unió Europea, no obstant això, l'esperança de vida de la seva població és similar a l'alemanya o francesa). Com és sabut, les inversions en el sistema sanitari i les tecnologies sanitàries no són més que dues dels determinants de la salut, i en la majoria dels casos no els més importants.
En segon lloc, la pràctica clínica és variable. Aquest fenomen es va publicar per primera vegada en la dècada dels 30 i des de la dècada dels 70 s'ha analitzat detingudament. Així, d'una banda, s'han detectat diferències o variacions entre països, però no tècniques, sinó relacionades amb la naturalesa dels professionals sanitaris, la forma de la pràctica clínica o els sistemes organitzatius. La variabilitat es deu a la falta de capacitat dels professionals, a l'organització dels sistemes sanitaris, a la cobertura de les tecnologies, etc. No obstant això, una de les principals causes de la variabilitat és el criteri personal de metges i altres professionals en el maneig de pacients. Les recomanacions basades en proves de qualitat poden ajudar a reduir o harmonitzar l'absurd d'aquesta variabilitat.
Finalment, algunes pràctiques de salut tenen un efecte real sobre la població. Segons alguns criteris, el cost associat a les pràctiques negatives representa el 20% de la despesa sanitària total. De fet, la ineficàcia i ineficiència de les pràctiques clíniques clàssiques ha propiciat de manera notable la recerca biomèdica. Així, s'han publicat cada vegada més recerques de gran qualitat.
Per tant, d'una banda, el notable increment de les despeses sanitàries no ha millorat o no ha millorat el nivell de salut esperat, per un altre, el grau de variabilitat és molt alt i, finalment, hi ha dubtes sobre l'impacte en la salut d'alguns procediments mèdics. Tot això indica la falta de coneixement sobre els sistemes sanitaris i sobre algunes àrees de la pràctica clínica. Aquesta manca dificulta la presa de decisions sobre recursos i usos directes.
Avaluació de Tecnologies Sanitàries en la Comunitat Autònoma del País Basc
Fa 17 anys, a la tardor de 1992, el Departament de Sanitat va decidir posar en marxa la unitat d'avaluació de tecnologies sanitàries, Osteba. Actualment i sobre la base de la seva missió, Osteba aporta informació i recomanacions per a la presa de decisions i proposa escenaris basats en aquestes recomanacions per a la seva aplicació en el sistema sanitari de la Comunitat Autònoma del País Basc (CAPV). Com a exemples de l'activitat d'Osteba podem citar el pla de prevenció del càncer de mama, el pla de prevenció del càncer colorectal, el pla de detecció i criteris de la síndrome de Down, el pla de detecció precoç de la sordesa infantil, la guia de pràctica clínica de la diabetis mellitus, etc. La presa de decisions es realitza a partir del sistema sanitari de la CAPV, els informes d'Osteba i altres informacions. En els últims temps s'han preguntat, entre altres qüestions, si és necessari ampliar prou per a entrar en el pla de prevenció del càncer de mama, quina és la tècnica més adequada per a detectar el càncer colorectal, quina és l'estratègia més adequada per a detectar la síndrome de Down, etc.
Fins avui, no obstant això, les agències o unitats OTE han aparegut bastant reactives: la seva missió era proporcionar informació quan una tecnologia sanitària anava a incorporar-se al sistema. En l'actualitat, el principal repte no és proporcionar informació puntual i local, sinó ser més proactius, és a dir, identificar necessitats de salut i identificar tecnologies per a cobrir-les o ajudar a desenvolupar innovacions. Per tant, i amb aquest objectiu, les agències estan treballant conjuntament amb altres organitzacions i participants com a usuaris, empreses de biociències i professionals sanitaris.
Gràcies a Agurtzane Urrutia per la seva col·laboració en la redacció de l'article.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
